català | castellano | english home   sitemap   aviso legal   créditos   contacto  
home home

El patrimoni científic del Servei d'Informàtica de la UAB

El servei d'Informàtica de la UAB

Terminal VT220 (1)
Terminal VT220 (1)
IBM PC (2)
IBM PC (2)
El projector de cartutxos de LaBelle (3)
El projector de cartutxos de LaBelle (3)
Mdem d'Standard Elctrica (4)
Mòdem d'Standard Eléctrica (4)
Mdem de Telsat, model 2424X (5)
Mòdem de Telsat, model 2424X (5)
Detall de la part interior MAC II (6)
Detall de la part interior MAC II (6)

El Servei d’Informàtica de la UAB gestiona els sistemes informàtics i la xarxa de dades de la UAB que fan servir tots els usuaris de docència, recerca, gestió i administració de la universitat. El centre es troba a l’edifici D del Campus, prop del Parc de Bombers i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial.


Aquest és un centre immens de computació de dades, ja què s’hi troba emmagatzemada absolutament tota la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, tant en matèria de gestió i administració, com de docència i recerca, com les dades econòmiques... és a dir, que es custodia una ingent quantitat de dades, mitjançant potents mecanismes de computació. A més, el Servei d’Informàtica s’encarrega de mantenir al dia l’instrumental que la universitat necessita per a oferir tots els serveis que ofereix i poder tenir un suport informàtic fiable i actualitzat; s’encarrega, doncs, també, del seu manteniment i conservació. No només el manteniment físic dels aparells, el Servei d’Informàtica també defineix i distribueix els programes específics per a la gestió de les dades que li confereix la Universitat, i també és qui s’encarrega de coordinar el Servei d’Informàtica Distribuïda que trobem en cada Facultat.

A més d’aquesta gran quantitat de tecnologia que manté en peu el funcionament informàtic de la UAB, en el Servei d’Informàtica hem descobert una petita joia: una exposició de terminals, ordinadors i peces significatives d’ordinadors, que hem pres com a mostra i exemple per al què significa treballar en Història de la Ciència.

Exposició de terminals
A la segona planta, en el passadís, a les vores de les portes dels despatxos, trobem una interessant exposició col·locada en unes prestatgeries. Són terminals, terminals d’ordinador que, per fer-nos una idea aproximada, tenen fins a 25 anys. Jordi Hernández, qui ens atén per realitzar el recorregut per la història informàtica de la UAB, ens explica que una terminal es feia servir abans que existissin els PC tal com avui els coneixem, i ens remarca la importància d’algunes de les terminals que estem a punt de veure.


Cada terminal pot tenir uns usos específics, per exemple, la terminal WANG, que està orientada a la compaginació de textos i era utilitzada en l’àmbit del periodisme. Pel què fa a les DIGITAL, la VT101 era feta servir per a l’ensenyament i la docència, mentre que la VT220 estava més encaminada a tasques administratives, de gestió. O, per exemple, la terminal de Hewlett Packard, que era més especialitzada i era la què va suportar els primers catàlegs de les biblioteques. N’hi ha una de la marca IBM, i d’aquestes n’hi havia molt pocs.
-mosimage-
A més de terminals, hi ha una impressora, que servia per imprimir documents, per dir-ho d’alguna manera, auxiliars; després hi havia impressores més grans però estaven focalitzades a l’Edifici, o bé, en el seu moment, a la Facultat de Ciències, on es trobava el Centre de Càlcul, al soterrani. Abans, les nòmines dels treballadors de l’Autònoma sortien centralitzades des del Servei d’Informàtica; ara, en canvi, es gestionen des del Rectorat i arriben a casa a cada treballador.


Les terminals que hi ha són de cinc generacions diferents: la 101, la 220, la 320, la 420 i la 520; aquesta darrera ja no es va fer servir gaire perquè començava a conviure ja amb els PC, i poc a poc es van anar substituint.

Actualment, hi ha uns 10.000 ordinadors, la meitat dels quals aproximadament estan a les sales d’informàtica; l’altra meitat als despatxos dels professors, i uns 2.000 d’administratius. És a dir, hi ha 5.000 professors a l’Autònoma, uns 5.000 llocs de treball de PC, que es gestionen des del Servei d’Informàtica.
-mosimage-
Exposició d’ordinadors i mòdems
En una altra prestatgeria hi ha una exposició dels ordinadors, entre ells, hi ha el primer PC que es va inventar, l’IBM PC 5050, i que dóna el nom a l’actual sistema (Personal Computer).


Pel què fa a la marca DIGITAL, tenia una relació molt fructífera amb la UAB: DIGITAL proporcionava els ordinadors a preu molt avantatjós, i des de la UAB es formaven generacions senceres d’informàtics fent servir només els seus aparells. I amb DIGITAL, quan arribava un ordinador o un altre aparell; arribava amb tots els manuals de tots els productes que s’havien inventat per a l’ordinador. Eren metres i metres sencers de prestatgeries plenes de manuals, tant en forma de paper com en microfilms, que s’havien de llegir, lògicament, amb una màquina de microfilms.


Però també existien altres formats:  hi havia una empresa espanyola que agafava tot el material de DIGITAL, per exemple, en aquest cas Introduction to VAX11, i comercialitzava aquesta màquina, una LaBelle DUO16, i oferia un “curs on-line”. S’engega la màquina, s’introdueix el cartutx a la part esquerra, i mitjançant unes filmines, s’ha gravat la veu al cartutx i, coordinats amb uns punts d’assalt, hi ha una peça de hardware que és capaç de fer-ho funcionar.


També hi ha una exposició de mòdems, que van des dels més antics als més moderns. Hi ha el primer mòdem que es va connectar a Internet a Catalunya. No hi ha cap mòdem del sistema de bucle de corrent – l’anterior connexió en xarxa de la UAB –, en canvi hi ha un mòdem que ja preveia que l’edifici del Servei d’Informàtica tingués connexió a la Ethernet. La xarxa, com la coneixem avui en dia – 10.000 punts de xarxa que arriben a tots els edificis – no existia, i el què hi havia era una instal·lació al Centre de Càlcul, que es trobava al soterrani de Ciències, que arribava als edificis que tenien informàtica, que eren pocs: el Rectorat, la pròpia Ciències, algunes zones de Psicologia que treballaven amb terminals... La connexió que es feia servir, per cable, era de bucle de corrent, una tecnologia que treballa amb corrents, i no amb voltatges, que permet línies de diversos quilòmetres de longitud.
-mosimage-
-mosimage-
-mosimage-
Després de la connexió de bucle de corrent, es va anar instal·lant la Ethernet, que era la tecnologia de cable que venia a suplir el bucle de corrent. Avui en dia ja es treballa amb fibra òptica, una tecnologia molt diferent: abans eren fils de coure, avui en dia és tecnologia òptica.
-mosimage-
Per una altra banda, una de les marques més conegudes en l’actualitat en la tecnologia informàtica, també hi està representada: Apple. Mentre IBM desenvolupava el seu PC i, després, el PS, Apple havia desenvolupat el Macintosh II, un ordinador gairebé “d’estar per casa”, que es feia servir bàsicament a les escoles, com un ordinador de demostració. En aquest moment, Apple desenvolupa el Mac Plus, un ordinador molt més avançat i de molta més qualitat que els seus contemporanis d’IBM. Aquest Mac ja tenia un sistema de finestretes, un format molt petit, i alguns detalls de qualitat com la pantalla, que malgrat ser en blanc i negre es veia molt bé; i una curiositat: a la carcassa, per la part de dins, es van incloure, en els primers models, les signatures gravades de tots els enginyers que van participar en el disseny d’aquest ordinador.


Descripcions imatges:
(1) La terminal VT220 tenia uns teclats més evolucionats que la sèrie 100, i amb aquesta terminal els usuaris podrien fer les seues.
(2) A la fotografía, l’IBM PC, és el què va donar nom al PC actual (Personal Computer). És el primer model, el 5050. Aquesta unitat va arribar a la UAB l’any 83, i segurament va pertànyer a un càrrec important, un directiu, com per exemple el gerent. Després IBM va fer evolucionar el concepte del PC al Personal System 2, que va ser relativament un fracàs comercial, imposant-se un estàndard més semblant al PC original.
(3) El projector de cartutxos de LaBelle DUO16 va arribar a la UAB acompanyant el DIGITAL VAX11, amb un curs “on-line” en 38 cartutxos que els vells de la casa van rebre i impartir moltes vegades.
(4) Mòdem d’Standard Eléctrica, de Madrid.
(5) Mòdem de Telsat, model 2424X, més antic.
(6) Detall de la part interior de la carcassa del MAC II on s’observen algunes signatures gravades.




bottom