català | castellano | english home   sitemap   aviso legal   créditos   contacto  
home home

J. A. Subirana

"An X-ray study of the interaction of DNA with spermine". J. Mol. Biol, vol. 42 (1969), p. 363-373


Els anys 1961-1963 vaig fer una estada postdoctoral a la Universitat de Harvard en el laboratori del professor Paul Doty. La meva recerca estava centrada en l'estudi de la renaturalització del DNA. En començar a estudiar-ne l'estructura, em va intrigar especialment la possibilitat que, quan s'intercanviava amb unes altres molècules, al seva conformació es pogués modificar. Vaig creure que, quan s'afegia espermina a una solució de DNA, aquest es precipitava molt fàcilment. vaig triar l'espermina perquè és una poliamina amb quatre càrregues positives que interactuen fortament amb el DNA. Evidentment, la millor manera de detectar una nova estructura de DNA era per difracció de raigs X.


Vaig intentant convèncer Bob Langridge (aleshores estava a la Harvard Medical School) per tal que estudiéssim una fibra del complex ADN-espermina, però no em va fer gaire gas. Per sort, al cap de poc temps , vaig anar a fer una altra estada postdoctoral a l'Institut Weizmann d'Israel. Al departament de Química hi havia un grup d'experts en cristal·lografia de fibres dirigit per Wolfie Traub que havia fet unes contribucions molt importants a l'estructura dels polipèptids. Allí vaig poder convèncer Uri Shmueli perquè fes una prova de difracció d'una fibra de DNA-espermina. El resultat va ser encoratjador i el professor Traub va proposar aquest tema com a part de la tesi doctoral de Mario Suwalsky, que havia arribat a l'Institut Weizmann just quan jo me n'anava. Mario va fer un treball molt detallat i minuciós, la qual cosa ha estat un factor important perquè hagi estat citat regularment al llarg dels anys.

de fet, no vàrem descobrir cap nova estructura del DNA, però el nostre treball demostrava que l'espermina, per una banda, podia entrecreuar les molècules del DNA i, per l'altra, es podia associar amb la doble hèlix de moltes maneres, entre aquestes en el solc estret de l'hèlix. Treballs recents a més alta resolució portats a terme amb cristalls d'oligonucleòtids han demostrat que, en realitat, l'espermina es pot associar de diferents maneres amb el DNA d'acord amb el nostre suggeriment.

Penso que aquest article ha continuat viu durant molts anys per dues raons: a) l'espermina s'utilitza sovint en la insolubilització del DNA tant per a formar agregats toroïdals com per cristal·litzar oligonucleòtids. Així s'ha mantingut l'interès en aquest tipus d'interacció; b) el treball fou dut a terme amb una gran cura i constitueix un exemple clar dels resultats que es poden obtenir per difracció de fibres, en particular per a localitzar les molècules associades al DNA.


J. A. Subirana
Consell Superior d'Investigacions Científiques
Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials   


 


 


Font:


ROVIRA, Lluis; SENRA, Pau; JOU, David. Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya. Barcelona: Institut D'Estudis Catalans, Arxius de les Seccions de Ciències, 2001. 105-106 p. ISBN 84-7283-577-4




bottom