català | castellano | english home   sitemap   legal notice   credits   contacte  
home home

Maxi San Miguel

"The dynamics of first-order phase transitions". A: DOMB, C.; LEBOWITZ, J.L. [ed]. Phase transitionand critical phenomena. Londres: Academic Press, 1983.


ABSTRACT

This article tackles the question of how the nucleation of a new phase takes place in the first order transition. significant ideas on the problem were advanced at least fifty years ago, and claimed the attention of workers in several disciplines.
Because of its interdisciplinary character the literature is scattered, and the average research worker in physics or chemistry for exemple, has little knowledge of what has been achieved in metallurgy. One of the most useful consequences of this article will be surely to bridge the gap between the different disciplines. The authors have focused the attention on a number of concepts widely used by metastable states, clusters, supercooling, spinodal descomposition. The material in this article is of great significance to all who are interested in phase transitions, but it has not in the past been given the attentionit deserves. Since the authors have successfully undertaken the huge task of covering the relevant literature and describing its content concisely and coherently, this defect may perhaps be remedied in the near future.     

ARTICLE

El meu primer contacte personal amb Jim Gunton es va esdevenir a l'escola de Mecànica estadística de Sitges, quan estava apunt d'acabar la meva tesi doctoral. Aquesta escola, organitzada cada dos anys pel professor Luis Garrido, va ser, per una generació de físics catalans i espanyols d'aquells anys, la millor finestra al món per aprendre física, entrar en relació amb els costums de la comunitat científica internacional i poder establir contactes personals amb molts investigadors. Jo tenia la idea d'anar a fer una estada postdoctoral amb el professor M. S. Green, que va morir inesperadament i prematurament en aquelles dates. Vaig intentar que els canvis en els meus projectes fossin com més petits millors i vaig demanar una beca postdoctoral al Comitè Conjunt Hispanonord-americà per a anar a treballar amb Jim Gunton, que col·laborava amb M. S. Green en el mateix departament, a la Universitat de Temple (Filadèlfia). Hi vaig arribar a l'octubre de 1979 en companyia de la meva muller i el meu fill.

La idea era treballar en fenòmens crítics, que estaven molt de moda en aquells anys. Els treballs de Widom, de Fisher, de Kadanoff i de Wilson (aquest darrer, Premi Nobel de Física de 1982) havien obert molts camins. Gunton em va explicar que creia que quant a aquest tema quedaven poques novetats i que els reptes nous es posaven en els temes fora de l'equilibri. Em va proposar aprendre juntament amb ell la dinàmica de les transicions de fase, és a dir, fenòmens transitoris allunyats de l'equilibri, que avui anomenaríem no lineals.
Aquest fet d'aprendre junts (a diferents velocitats, però!) fou una experiència inoblidable: durant quinze mesos treballàrem en aquest tema i llegírem una vasta quantitat d’articles diversos. Jo em sorprenia, per exemple, quan em veia llegint revistes de metal·lúrgia. Compartia aquesta experiència amb P. S. Sahni, un estudiant de postdoctorat sobre solucions singulars de l'equació sinus-Gordon. Recordo la seva obstinació a fer un vídeo d'una simulació de Monte Carlo de la dinàmica d'un model d'Ising, cosa dificilíssima amb els mitjans disponibles aleshores. ja resultava evident la seva visió dels aspectes comercials de la nostra activitat.

Cap a la fi de la meva estada a temple, Jim ens va explicar, a Sahni i a mi, que tenia l'encàrrec de C. Domb i M. S. Green, els editors de la cèlebre sèrie de llibres sobre transicions de fase i fenòmens crítics publicada per Academic Press, d'escriure un article de revisió sobre lleis d'escala en sistemes finits; però ja no hi estava interessat i ens proposava d'escriure plegats tot allò que havíem après durant el darrer any. la idea ens entusiasmà i Jim obtingué l'autorització per al canvi de tema de J. L. Lenowitz, que substituïa M. S. Green com a editor de la sèrie. vam repartir els capítols per a una primera versió. Vaig quedar encarregat dels capítols II i IV, sobre nucleació; del VII, sobre dinàmica d'agregats; del XII, sobre sistemes tricrítics, i d'alguns temes especials del capítol XIII.

El gener de 1981 vaig tornar a Barcelona i vaig passar una gran part de l'any següent treballant en aquest capítols i enviant-los a Jim - en aquella època no hi havia Internet -; per això la tasca resultava bastant més lenta. P. Sahni estigué uns quants mesos més treballant en aquest tema a Filadèlfia i després va anar als laboratoris de l'Exxon.

L'article prengué forma definitiva durant l'estada sabàtica de Gunton a la tardor de 1981 i l'hivern de 1982 amb Ginebra amb Michel Droz, i a la primavera de 1982 a Jülich amb Kurt Binder. Jim recorda que aleshores va donar un curs sobre aquest tema a la Universitat de Lausana al qual va assistir Leon van Hove. Intentar respondre a les seves preguntes difícils i penetrants va ajudar molt a la redacció final d'alguns temes. Jo vaig passar el mes de febrer de 1982 a Ginebra per tal de donar forma final a alguns dels capítols. Fou un mes molt intens. Jim em recordava fa poc l'accident de cotxe que vam tenir quan m'acompanyava des de casa seva a Versoix fins a Ginebra, a altes hores de la nit. Va saltar un stop i vam xocar contra un cotxe ocupat per dos algerians que no podien entendre què havia passat. Estàvem massa cansats per a conduir. Jim també recorda l'ajut inestimable de Francine, la seva secretària a Ginebra, i les seves correccions finals en el tren nocturn quan ja estava a punt d'acabar el sojorn sabàtic.

També pot ser interessant saber què va passar amb els autors després d'acabar l'article. Pocs anys després, Jim Gunton va deixar la Universitat de Temple i es traslladà a Lehigh, on va compaginar tasques administratives amb les tasques científiques que s'iniciaven en aquells moments sobre la caracterització del caos espaciotemporal. després va passar a dedicar-se exclusivament a l'administració al Kenyon College i des de fa uns quants anys ha tornat a la recerca a la Universitat de Leihgh. El caos ja no resulta tan interessant com ho era fa alguns anys i els seus nous interessos se centren en la biofísica. P. Sahni anà a treballar als laboratoris de recerca de l'Exxon abans que acabéssim aquest treball. Actualment treballa a l'American Telegraph & Telephon i fou el màxim responsable durant uns quants anys de la preparació de l'efecte 2000. Jo vaig fer oposicions el desembre de 1981, però no vaig poder prendre possessió de la plaça a la Universitat de Barcelona. El 1986 em vaig traslladar a la Universitat de les Illes Balears, a Mallorca.


 


Maxi Santi Miguel
Institut Mediterrani d'Estudis Avançats
Universitat de les Illes Balears
Palma de Mallorca


 


Font:


ROVIRA, Lluis; SENRA, Pau; JOU, David. Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya. Barcelona: Institut D'Estudis Catalans, Arxius de les Seccions de Ciències, 2001. 66-67 p. ISBN 84-7283-577-4




bottom