català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Institut de Física d'Altes Energies

Descripció del fons

Alguns Instituts a l’esfera de la UAB estan lligats amb el Departament de Física com: l’Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), el Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB), l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i el Laboratori de Llum Sincrotró (ALBA).

L’IFAE, consorci entre la UAB i la Generalitat de Catalunya, fou establert el 1991 com a entitat amb un estatut legal propi independent. Des d’un punt de vista funcional depèn del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat. L’IFAE té estatus d’institut universitari lligat a la UAB. Una fórmula que permet que el personal de l’institut participi en els programes educatius de la UAB, tot oferint cursos de Màster i la direcció de tesis doctorals.
Definició de l’espai i resum de resultats. Un inventari parcial de l’IFAEva donar com a resultat la localització, identificació i descripció de 10 peces històriques, trobades en els següents espais: Laboratori d’Altes Energies, despatx del Dr. Enrique Fernández [C7b/-156] i vestíbul.
Amb excepció de la peça trobada al despatx del Dr. Enrique Fernández (monitor de lluminositat fet per l’accelerador i colisionador de partícules LEP-Light Electrum Positron del CERN), la resta de peces estan exhibides al públic visitant d’aquestes dependències. La majoria tenen informació infogràfica, des de cartells explicatius detallats (càmera d’espurnes al Laboratori d’Altes Energies) fins a petites notes que descriuen la configuració d’alguns dels equips de computació exposats al vestíbul de l’Edifici D. Altres equips en el mateix espai i aparells de comunicació i multimèdia no tenen informació associada.
                   
A les dependències foren pre-localitzades peces d’interès, com ara, al taller de l’IFAE, el primer prototipus d’un mòdul VEAL (Virtualized Execution Accelerator for Loops), un sistema d’adquisició de dades antic, peces d’un fotomultiplicador d’un detector de partícules, aparells de centelleig i altres peces que corresponen a projectes com l’LHC (Large Hadrons Collider), el telescopi de nova generació MAGIC (Major Atmosferic Gamma Imafing Cherenkov) –localitzat a l’illa de Palma a Canàries-  o el projecte ATLAS (A Toroidal LHC Apparatus) amb el qual s’investiga un rang ampli de la física, des de la recerca del bosó d’Higgs –una partícula elemental hipotètica prefigurada pel model estàndard de la física de partícules- extradimensions i noves partícules que podrien conformar la matèria fosca.
Convé anotar que a l’estiu de 2011 es va desmuntar la càmera de MAGIC. Fet que pot ser portà a reemplaçar determinades peces que han de ser avaluades per a determinar si podem formar part del  patrimoni històric de la UAB.
Potencial explicatiu del patrimoni inventariat. L’IFAE és un centre de recerca de primer ordre internacional i ha participat en projectes de gran interès mundial. Algunes de les peces inventariades, o encara per inventariar en el projecte PiM, són part d’aquesta història com és el cas de la participació d’IFAE en els projectes LEP, LHC, MAGIC i ATLAS, on experts com ara el Dr. Enrique Fernández o el Dr. Matteo Cavalli-Sforza han ofert la seva col•laboració per tal d’explicar la història corresponent a l’aportació de l’Institut i la UAB. Aquestes històries poden ser reconstruïdes mitjançant la narració dels fets per part del seus protagonistes o mitjançant els arxius documentals personals i dels projectes, Informació oral (gravada), col•leccions de publicacions científiques i de divulgació, material multimèdia (DVD, VHS, entrevistes) i material fotografic (arxius personals i vestíbul projecte ATLAS).
El BCAL es va utilitzar en el detector ALEPH del LEP des del seu començament en 1989 fins al final de l'etapa "LEP-I", en 1995. Durant aquest període es produïren més d'un centenar de publicacions sobre els resultats de l'anàlisi de les dades de ALEPH i per tant de BCAL, que era una part de ALEPH. De fet ALEPH és ja "part de la història". El llibre "The ALEPH Experience" es una memòria del projecte. Està escrit a partir d'històries personals i professionals dels que van participar. A part de l'interès per als membres de la col•laboració, també reflecteix molt bé com funciona una col•laboració entre moltes persones en un gran projecte.

Un fet important que cal ressaltar es que és que al Dr. Jack Steinberger, qui va començar el projecte ALEPH, va ser guardonat van amb el Nobel de Física en 1988, just un any abans que es comencés a prendre les dades. Steinberger va escriure unes poques pàgines al principi del llibre i en elles té una referència al grup d’IFAE-UAB (pàgina 5), que és important doncs fa referència al començament d’aquest grup (i en últim terme de l’IFAE). En la pàgina 6 està la seva foto davant del detector, molt apropiadament titulada "No comment".
En el vestíbul del soterrani de l’IFAE es troba en un armari un arxiu documental del projecte (1985-2002), conformat de manera aproximada per 48 carpetes, 12 quaderns de notes (entre ells els primers dissenys i calibratges del VSAT –precursor del BCAL- i altres documents. La importància d'aquest arxiu justifica la seva catalogació i estudi.




bottom