català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Pedro Pascual de Sans

El Mestre dels físics teòrics espanyols

-mosimage-
El físic Pedro Pascual (Sevilla 1934 – Barcelona 2006) va ser membre d’una dinastia de científics de renom, fill del químic Josep Pascual i Vila (catedràtic de Química Orgànica) i germà del també físic Ramon Pascual. Autor de més de 117 publicacions en revistes internacionals d’alt nivell, va ser protagonista d’algunes de les aportacions més destacades per la  comprensió de les interaccions dèbils mitjançant anàlisis detallades del procés de captura de muons per protons o nuclis al 1960.  Durant els anys 1980 i 1990 investigà aspectes de la teoria de camp de gauge i les regles de la suma de la cronodinàmica. En els darrers anys de la seva vida s'interessà per la informació quàntica.


Mestre de diverses generacions de físics teòrics, Pascual va accedir a la Càtedra de Física Matemàtica de la Universitat de València entre 1963 i 1971. Va portar la modernitat a la física valenciana i és el creador de l’escola valenciana de Física Teòrica. Era un nou professor amb noves idees i noves maneres, trencadores amb un passat carca i arnat. L’any 1971 es va traslladar a Barcelona on va ocupar successivament les Càtedres de Mecànica Teòrica, Física General i Física Teòrica. Aquesta mobilitat de càrrecs acadèmics va ser, en part, motivada pel desig de Pascual de promoure i obrir camí als seus deixebles i col·laboradors com a via per a augmentar l’esquifit capital humà dedicat a la ciència a la universitat catalana. L’activitat formativa de Pascual a la Universitat de Barcelona va ser excepcional; va dirigir nombroses tesis doctorals i va estar intensament actiu en la seva recerca en Física Teòrica fins a mitjans dels anys 80. Pascual fou una de les primeres persones que es va preocupar d’organitzar uns cursos de doctorat de qualitat a la universitat.

La activitat de Pascual es va anar desplaçant progressivament des de la activitat universitària cap a la gestió de la ciència. Va donar impuls al Grup Interuniversitari de Física Teòrica (GIFT), del que en fou director del 1970 al 1974. Entre 1968 i 1983 representà Espanya en el Comitè Europeu per a Futurs Acceleradors (ECFA). També va jugar un paper molt important en la entrada d'Espanya el 1983 en el CERN, que es va veure acompanyada del Plan Movilizador de la Física de Altas Energías, gestionat per ell i que facilità la creació a diverses universitats de grups de física experimental d'altes energies. També va ocupar càrrecs com membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, assessor científic del Secretari d’Estat d’Universitats i Investigació, consultor científic d’Iberdrola, Director del Departament, d’Estructura i Constituents de la Matèria, a més de diferents llocs de responsabilitat al Ministeri d’Educació i Ciència i al DURSI.

Pascual fou guardonat amb distincions científiques i acadèmiques, per exemple: Premi Nacional d’Investigació Ramon y Cajal, medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya, Doctor honoris causa per la Universitat de València, Medalla al Mèrit Científic de la Fundació Catalana per la Recerca, i Gran Creu de l’Ordre d’Alfonso X.



El Fons

El fons Pedro Pascual, consisteix en 54 llibretes d’anelles i 5 carpetes plenes de documents, 2 piles de fulls sense ordenar, i 32 disquets de 3 ½, que es trobaven al seu antic despatx a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
En relació al seu contingut, el fons està compost per la documentació acadèmica, professional i personal del professor tant en format físic com digital, destacant-se la documentació de la seva estada a la Universitat de Barcelona. Una part important de la documentació correspon a apunts de classe manuscrits de Pascual.   
-mosimage-
Tasques del SAC
Després d’avaluar el fons a fi de determinar la seva importància, el seu contingut i el seu estat de conservació es va decidir crear una beca per tal de catalogar i realitzar tasques de conservació. D’aquesta manera, entre gener i abril de 2008 es va encetar la primera fase d’aquest projecte amb 250 hores de treball invertit.

Ordenació. La tasca inicial duta a terme pel SAC consistí en identificar el contingut de llibretes i carpetes ―ja que algunes d’elles no tenien cap indicació sobre el que contenien―, i establir-hi un ordre coherent de cara a la catalogació; quan existí una ordenació clara en el rètols d’aquestes, es mantingué. Aquesta ordenació es limità únicament a les llibretes i carpetes, i en tot moment es respectà l’ordre original dels documents als seus interiors.
Catalogació i conservació. Un cop establert un ordre, es va començar a documentar el contingut de les carpetes en una base de dades Access. Mentre s’efectuava la catalogació dels documents també se n’anaven retirant els elements que a la llarga podrien produir dany i deteriorament, com ara clips, grapes o anelles metàl·liques. A més, els disquets de 3 ½ s’analitzaren i se n’imprimiren tots els documents amb format conegut; les pàgines impreses es tractaren pel que fa a la catalogació com la resta de documents. Aquest treball va donar com a resultat  un catàleg amb més de 3.400 registres que va passar a formar part de la base de dades i es pot consultar a la web del SAC.
Digitalització. Una vegada acabada la tasca de catalogació, es va encetar la digitalització del fons. Aquesta es va dur a terme, en col·laboració amb la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB, durant el segon trimestre del 2011, i va donar com a resultat la digitalització del 60% del material en una primera fase. Aquesta tasca va donar com a resultat un total de 1441 registres digitalitzats dividits en dos grups, correspondència i apunts. La segona fase està en procés d’estudi de viabilitat econòmica i funcional.

Una vegada catalogat i digitalitzat el fons, aquest material ha de marxar al Centro de Ciencias de Benasque Pedro Pascual on romandrà, de manera física, a disposició dels investigadors. Mentre que de manera virtual estarà disponible a través de la web del SAC i del Dipòsit Digital de Documents de la UAB a través de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB.




bottom