català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Emili Bagan

"QCD sum-rules in the effective heavy quark theory". Physics Letters B, vol. 278 (1992), p. 457-464


Les interaccions fortes, governades per la cromodinàmica quàntica, al teoria dels quarks i els gluons, han estat sempre la bèstia negra de la física de partícules. El problema principal és la seva gran intensitat, la qual n'impedeix una anàlisi pertorbativa a distàncies llargues.

Curiosament, a distàncies molt curtes aquesta intensitat disminueix i es poden fer càlculs usant les tècniques tradicionals: és el fenomen conegut pel nom de llibertat asimptòtica. El confinament i l'hadronització, fenòmens oposats a la llibertat asimptòtica i que tenen lloc a distàncies llargues, continuant essent, però, uns grans desconeguts, tot i que s'ha progressat notablement en la seva comprensió i avui dia existeixen tècniques basades en mètodes numèriques (Monte Carlo) que permeten calcular certs paràmetres hadrònics gràcies als potents ordinadors actuals.

Malauradament, sovint cal tenir en compte efectes hadrònics fins i tot quan s'estudien interaccions electrofebles, ja que poden aparèixer-hi hadrons. Això fa que la determinació de certs paràmetres del model estàndard, com, per exemple, els elements de la matriu de Kobayashi-Maskawa, no estigui exempta d'imprecisions sobre les quals és difícil fins i tot establir fites.

Hi ha, però, sistemes hadrònics per als quals la dinàmica a distàncies llargues no és tan complicada. Són els hadrons constituïts per un quark molt pesant , el quark c o, preferiblement, el quark b, i uns altres graus de llibertat lleugers. En aquests sistemes, els quarks pesants actuen com si fossin fonts estàtiques de color i són, en cert sentit, intercanviables.

Fins i tot el seu espín no té cap paper dinàmic. apareixen, així, noves simetries que constitueixen la base del que s'ha anomenat teoria efectiva de quarks pesants. cal situar els orígens d'aquesta teoria en l'any 1989, quan N. Isgur i M. B. Wise van publicar el seu treball sobre aquest tema. Des del punt de vista teòric, m'atreviria a dir que aquesta idea ha estat una de les revolucions fenomenològiques més interessants de la dècada dels noranta, impulsada, sens dubte, pel desenvolupament de les "fàbriques de B", acceleradors dissenyats per a produir mesons B i unes altres hadrons que continguin el quark b.

L'any 1990 vaig rebre la beca alemanya Alexander von Humboldt, que em va permetre visitar la magnífica, antiga i bella Universitat de Heidelberg. Vaig ser acollit els estius dels anys 1991 i 1992 pel seu prestigiós Institut de Física teòrica, estratègicament situat en una meravellosa mansió del Philosophenweg (el Camí dels Filòsofs), sota el Heilinberg, des d'on la vista de Heidelberg a l'altra banda del riu Neckar és immillorable.


Precisament l'any 1991 vaig coincidir-hi amb el doctor V. M. Braun, que també era un becari Humboldt apadrinat, com jo, pel professor H. G. Dosch. La doctora Patricia Ball, aleshores estudiant de doctorat del professor Dosch, va entrar a formar part automàticament, amb nosaltres, de l'equip més estrambòtic que mai s'ha vist al Philosophenweg. El fet més notable era el xivarri que organitzàvem cada dia al voltant d'una tassa de te mentre discutíem, de vegades barallant-nos de vegades rient com bojos, sobre física i, concretament, sobre la teoria efectiva de quarks pesants que just acabava de néixer.


En alguna d'aquestes nombroses discussions va sorgir la idea que, en poques setmanes, es va convertir en l'article sobre el qual escric. Volíem aprofitar els nostres coneixements de regles de suma, una tècnica de càlcul, en que tots nosaltres havíem treballat, per a calcular la constant de desintegració del mesó B. per a fer això, vam haver d'inventar unes noves regles de suma que incorporessin tots els ingredients de la teoria efectiva de quarks pesants.

M'agradaria afegir-hi que la col·laboració que vam iniciar a Heidelberg ha durat molts anys  - i espero que en durarà encara molts més - i ha produït uns altres articles molt citats, per exemple: "Theoretical update of the semileptonic branching ratio of B mesons", Physics Letters B, vol. 342 (1995), p. 362-368, que ja ha aconseguit 113 citacions en SPIRES, Nathan Isgur, Mark B. Wise; "weak decays of heavy mesons in the static quark approximation", Physics Letters B, vol. 232 (1989), p. 113; i un quants articles més que es troben pels volts de les 100 citacions.


Emili Bagan
Departament de Física
Institut de Física d’Altes Energies
Facultat de Ciències
Universitat Autònoma de Barcelona


 


 


Font:


ROVIRA, Lluis; SENRA, Pau; JOU, David. Estudis bibliomètrics sobre la recerca en física a Catalunya. Barcelona: Institut D'Estudis Catalans, Arxius de les Seccions de Ciències, 2001. 93-94 p. ISBN 84-7283-577-4




bottom