català | castellano | english home   sitemap   aviso legal   créditos   contacto  
home home

Ferran Sunyer i Balaguer,

Un matemático singular

El fons del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) fou un dels fons pilots amb què el Servei d’Arxius de Ciència - SAC va iniciar les seves actuacions.

L’arxiu Sunyer fou cedit a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB segons un conveni signat entre la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, que n'era propietària, i la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests documents són un testimoni valuosíssim de l'activitat investigadora i les relacions socioprofessionals d'un dels matemàtics catalans més destacats del segle XX. Sunyer fou un dels pocs matemàtics actius a l’Espanya dels anys 1940 a 1960, d’aquí el seu interès especial per a tots aquells estudiosos de la ciència d’aquest període.

El fons està compost principalment per la correspondència que Sunyer va mantenir amb societats científiques i sobretot amb col·legues matemàtics d’arreu del món; també conté apunts i separates de treballs de Sunyer i els seus col·legues.


Carta al collega Ernest Corominas
Carta al col·lega Ernest Corominas

 

Quan el fons va arribar a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia, el Servei d’Arxius de Ciència va crear un quadre de classificació dels documents amb la col·laboració del biògraf de Sunyer, Antoni Malet. La catalogació, realitzada pel becari José Joaquin Varela Restrepo, va acabar amb el resultat de 1.159 registres. Posteriorment, el Servei de Biblioteques s'ocupà de la revisió lingüística dels registres i de la seva presentació a la xarxa, a través de la digitalització del fons per a la seva inclusió al Dipòsit Digital de Documents,  junt amb d'altres fons d'arxiu personals singulars, com el de José Agustín Goytisolo.


Quadern de feina de Ferran Sunyer
Quadern de feina de Ferran Sunyer

 

Ferran Sunyer i Balaguer va néixer a Figueres, el 4 de desembre de 1912. Afectat des del seu naixement per una paràlisi total, treballant fora de qualsevol institució científica i sense suport econòmic, es formà de manera autodidacta en matèries científiques, fins que es desvetllà el seu interès cap a la física, l’astronomia i les matemàtiques.  La seva carrera es desenvolupà durant el franquisme, en un moment difícil per a fer recerca. Sunyer va aconseguir superar aquests obstacles i les seves limitacions físiques per arribar assolir una posició digna i respectada dins la comunitat matemàtica internacional. Malgrat tot, no va deixar de ser aliè als cercles acadèmics de l’Estat Espanyol ni de ser menystingut per les autoritats universitàries i de recerca.

El seu primer treball matemàtic fou publicat als Comptes Rendus de l’Académie des Sciences de París. Des d’aleshores mantingué contacte regular amb l’Escola analítica francesa, especialment amb Szolem Mandelbroj, i els seus deixebles. Mandelbroj fou un dels primers matemàtics de prestigi que estudià els treballs de Sunyer, en reconegué la vàlua i l’ajudà a publicar-los. El 1957 va assistir a la Reúnion des Mathématiciens d’Expression Latine celebrada a Niça, on va conèixer a Waclaw Sierpinski, una de les grans patums de les matemàtiques europees. També va treballar amb l’escola de Jacques Hadamard, amb qui mantingué correspondència des de 1938, tot contribuint al progrés de la teoria de funcions, i amb el matemàtic escocès Archibald James Macintyre de la Universitat d’Aberdeen.


Carta collega Szolem Mandelbroj
Carta col·lega Szolem Mandelbroj

 

La importància creixent de la comunitat matemàtica nord-americana, després de la Segona Guerra Mundial, va fer que Sunyer estrenyés els vincles amb ella, especialment a través de Ralph P. Boas Jr, catedràtic de la Northwestern University i editor dels Proceedings of the American Mathematical Society. Aquest matemàtic escrigué una de les cartes de referència perquè Sunyer aconseguís el contracte de recerca amb la U. S. Navy, el 1961. Contracte que es renovaria anualment fins la seva mort. D’aquesta tasca en resultaren vàries publicacions, com ara “Aproximation of functions by linear combination o exponencials” i “Sobre un espia de funcions enteres d’ordre infinit”, en català. Sunyer fou membre de l'American Mathematical Society i d'altres societats matemàtiques, a més va publicar articles en revistes com la Mathematical Reviews i la Proceedings of the American Mathematical Society.


Contracte amb la NAVY dels EUA
Contracte amb la NAVY dels EUA

 

En l’àmbit espanyol, després d’un llarg esforç, va aconseguir integrar-se dins les institucions acadèmiques i arribà a ser col·laborador temporal del CSIC. Va mantenir un estret contacte matemàticament amb Ernest Corominas, amb qui treballà el famós teorema de caracterització de les funcions polinòmiques. Va tenir en el seu col·lega Ricardo San Juan un defensor i avalador constant davant les autoritats del CSIC. En aquella Espanya autàrquica la comunicació entre matemàtics de dins i de fora del país era molt difícil. Els científics espanyols havien de vèncer tota mena d’obstacles de control per mantenir un contacte regular amb la comunitat internacional, a més de dificultats amb l’idioma i complicacions per a accedir a les publicacions estrangeres. En l`àmbit universitari va haver-hi un intent de reforma, que reclamava la recuperació de matemàtics, com Corominas, Balanzar i Gil Azpeitia i la promoció a llocs de poder per Sunyer, no va tenir èxit. Malgrat això, Sunyer va utilitzar les seves influències internacionals per aconseguir visites de matemàtics estrangers, publicacions en revistes, i va col·locar les institucions i les publicacions de Barcelona en el “mapa matemàtic” internacional. També va contribuir a la fixació de la terminologia matemàtica al català des del seu càrrec de vicepresident de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i, sobretot, des de la seva plaça de director de la Secció de Matemàtiques.


 

El propi Sunyer assenyalà que una de les seves memòries millors i més completes fou el treball que estenia el seus resultats sobre l’existència de llacunes que feien impossible l’existència de valors excepcionals en les sèries de Dirichlet. De fet Sunyer va aconseguir una sèrie de resolucions molt importants sobre sèries de Dirichlet en funcions mesomorfes, funcions enteres i també enteres d’ordre infinit.


Lmit
Límit

 

En paraules del seu biògraf Antoni Malet:
“Potser el llegat més important de Ferran Sunyer i Balaguer haurà estat el de fer palès que calen molt poques coses per a fer una tasca creadora. Amb molts menys mitjans, i amb molt menys suport institucional que la majoria dels matemàtics professionals espanyols contemporanis seus, Sunyer va fer molt més que gairebé tots ells. Sunyer, un home de cos feble, ens ha deixat l’exemple de la dedicació seriosa a una feina important i difícil i socialment poc agraïda. Potser el llegat més important de Ferran Sunyer i Balaguer és el d’haver estat simplement un matemàtic creador en els moments materialment i esperitualment més durs per la història contemporània de Catalunya”. (Malet, Antoni (1995). Ferran Sunyer i Balaguer (1912–1967). Barcelona: Societat Catalana de Matemàtiques i Societat Catalana d´Història de la Ciència i de la Tècnica, IEC, p. 238).

Referències:

Malet, Antoni (1995). Ferran Sunyer i Balaguer (1912–1967). Barcelona: Societat Catalana de Matemàtiques i Societat Catalana d´Història de la Ciència i de la Tècnica (IEC).
Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, Institut d’Estudis Catalans http://ffsb.iec.cat/
Dipòsit digital de documents UAB: http://ddd.uab.cat/collection/fsunyercor




bottom