català | castellano | english home   sitemap   legal notice   credits   contacte  
home home

Esteve Terradas: ingenieria, arquitectura y ciencia en el siglo XX

Una figura importante para la modernización de la ciencia en Cataluña y España en las primeras décadas del siglo XX

Esteve Terradas (1883-1950) fou un enginyer i un científic remarcable, que exercí una gran influència sobre l’arquitectura i la ciència a Catalunya i Espanya en la primera meitat del segle XX. Professor universitari, divulgador científic, arquitecte d'infraestructures, els interessos culturals de Terradas abastaven a més l’art, la literatura, les llengües, o la fotografia; junt amb un sentit cívic pronunciat, les capacitats de Terradas el dugueren a jugar un paper clau en la institucionalització i la professionalització de la ciència al país.
 
La biblioteca i l'arxiu personals d’Esteve Terrades foren llegats per la seva família a l’Institut d’Estudis Catalans  el 1977. La biblioteca, formada per milers de volums de llibres i revistes, ha estat catalogada per l'IEC i integrada a la Biblioteca de Catalunya. Pel que fa a l'arxiu, el Servei d’Arxius de Ciència, conjuntament amb el Servei de Documentació i Arxiu de l’IEC, ha contribuït a la seva catalogació mitjançant dues actuacions arxivístiques: d’una banda, una breu descripció general del fons; de l’altra, una classificació i un comentari general de les sèries documentals que conté.


Pressupostos de l'INTA  per a l'any 1950 (27/09/19
Pressupostos de l'INTA per a l'any 1950 (27/09/19

 

La intervenció del SAC (Lídia Arbués Guirao, gener de 2004 a gener de 2005) consistí en el tractament i la classificació del contingut de 74 unitats d’instal·lació, de les 82 que formaven l'arxiu.  El fons incloïa documentació molt diversa, en un fidel reflex de l’activitat científica i personal de Terradas, inclosa la seva tasca de gestió en empreses i entitats.

Per tal d’assegurar la conservació del fons i posar el seu contingut a disposició dels investigadors, el SAC creà un quadre de classificació amb les següents entrades: activitat personal i familiar; activitat docent;  activitat científica; activitat creativa; activitat de gestió d’empreses i entitats; plànols i dibuixos; projectes tècnics, reports tècnics; activitat associativa i activitat de representació. Les unitats d’instal•lació de la documentació es van organitzar en carpetes. Així doncs, l’Arxiu de l’IEC va proporcionar les camises de conservació pertinents, i a cada carpeta es va incloure la documentació de cada caixa que corresponia a una mateixa entrada del quadre de classificació. Aquestes carpetes també constituïren la unitat de descripció a la base de dades: cada carpeta correspondria a un registre informàtic. En total hi ha 249 registres informàtics, és a dir, 249 carpetes repartides entre les 85 unitats d’instal·lació tractades.

ARXIU FONS ESTEVE TERRADA a l'IEC. QUADRE DE CLASSIFICACIÓ

Nascut a Barcelona el 1883, i orfe de pare de petit, Esteve Terradas cursà els estudis primaris i part del batxillerat com a alumne internat a Alemanya. En tornar a Barcelona completà privadament el batxillerat i es matriculà a la Facultat de Ciències a Barcelona per preparar l’ingrés a l’Escola d’Enginyeria Industrial. El 1905, es doctorà en ciències Exactes i en Ciències Físiques a la Universidad Central de Madrid, l'única a l'estat que permetia assolir aquesta titulació, i esdevingué professor auxiliar de la Universitat de Madrid amb només 23 anys. L'any següent guanyà la càtedra de mecànica racional  de la Universitat de Saragossa, i el 1907 la d'Acústica i Òptica de la Universitat de Barcelona.

En el camp de la matemàtiques aprofundí en l’estudi dels fils elàstics. Però els seus estudis foren principalment sobre les propietats de la llum i de les radiacions i també seria un dels primers a explicar la teoria de la relativitat i la teoria quàntica. El 1909 completà el seus estudis en Enginyeria industrial. Durant aquests anys s’implicà en les iniciatives científiques de la societat catalana i espanyola. Formà part de l’Asociación Española para el Progreso de la Ciencias; ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; fou el primer president de la Societat Astronòmica de Barcelona; i fou membre fundador de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Sociedad Matemàtica Española. Molt interessat en la divulgació de la ciència, va difondre els seus coneixements científics i tècnics com a redactor de l’Enciclopèdia Espasa, a més de publicar articles en la Revista de la Academia de Ciencias, de Madrid, i en el Butlletí de l'Institut de Ciències de Barcelona. A part en la seva tasca com a professor fundà un seminari fisicomatemàtic des del qual promogué la visita a Barcelona de científics de renom com T. Levi-Civita o Albert Einstein, entre d’altres.


Biblioteca Terradas al fons. Arxiu IEC. Fons Estev
Biblioteca Terradas al fons. Arxiu IEC. Fons Estev

 

El 1916 va ocupar la direcció de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, on l’objectiu primer era fer arribar el telèfon a tot el territori català. També fou director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya entre 1923 i 1925, període durant el qual projectà la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya.

El 1927 marxà a Buenos Aires  per ocupar la càtedra de l’Institución Cultural Española, i aprofità per fer conferències per tot Amèrica Llatina. Tornà el mateix any i el 1929 fou nomenat director general de la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya, càrrec que deixaria el 1931 amb la proclamació de la República. El 1932 va aconseguir la càtedra de Mecànica Racional de la Universitat de Barcelona, fins el 1936. Quan esclatà la guerra civil va obtenir autorització per impartir un curs a Buenos Aires. Allà fou nomenat professor de la Universitat de La Plata i donà, també, cursos a la Universitat de Buenos Aires.  El 1941 tornà a Espanya, on se li havia ofert la càtedra de Física Matemàtica a Madrid, la qual es convertiria en un focus pioner de física teòrica. També fou nomenat membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i president del patronat de l’Instituto Nacional de Técnica Aeronáutica (INTA).


Fragment d'una carta d'Albert Einstein a Terradas
Fragment d'una carta d'Albert Einstein a Terradas

 

Terradas morí a Barcelona el 1950. Va viure una època complexa i difícil: la professionalització de la recerca, la consolidació d’una comunitat científica i tècnica internacional i el nou paper de la universitats i dels laboratoris. Tot plegat tingué lloc en mig de crisis molt greus, que donaren lloc a dues guerres mundials i la guerra civil espanyola. Malgrat tot, en aquest context Terradas acabà sent una persona decisiva per la configuració de la física i l’enginyeria, les matemàtiques i l’arquitectura de la Catalunya i l’Espanya del segle XX.

Referències:
 
Roca Rosell, Antoni, coord. Esteve Terradas Illa (1883-1950). Enginyeria, arquitectura i ciència al segle XX. La Salle. Universitat Ramon Llull: Barcelona, 2004.
 
Soler, Roser (1994). Catàleg del fons bibliogràfic Esteve Terradas. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
 
Roca-Rosell, Antoni. "Esteve Terradas Illa (1883-1950). La física tècnica”. A:  Camarasa, Josep Maria; Roca-Rosell, Antoni (dir.). Ciència i Tècnica als Països Catalans. Una aproximació biogràfica. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 1995b, 1.177-1.207.

Roca-Rosell, Antoni; Sánchez Ron, José Manuel. Esteban Terradas. Ciencia y sociedad en la España contemporánea. Barcelona: INTA/El Serbal, 1990.

Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans. «http://www.iec.cat/arxiu/entrada.asp»




bottom