català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Patrimoni científic de la UAB

Part fonamental en la institucionalització de la universitat Catalana

Des de l’any de la seva fundació, 1968, la Universitat Autònoma de Barcelona ha utilitzat el patrimoni científic i tecnològic adquirit en el desenvolupament d’una tasca de recerca i docència res menyspreable. A hores d'ara del segle XXI, part d’aquest patrimoni es pot considerar “històric”, però per sobre tot, es pot considerar com un actiu institucional de primer ordre.


 
Malgrat això, en la UAB l'absència de polítiques de conservació d’aquest patrimoni ha fet que moltes col·leccions d'instruments científics de gran valor hagin desaparegut o que molts instruments estiguin emmagatzemats en soterranis, despatxos o armaris, amb un greu risc per a la seva futura conservació. Per aquestes raons, el Vicerectorat de Transferència Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) proposà i acordà la realització d’un projecte de treball fonamentat en l'actuació per a la identificació (mitjançant inventari), preservació i divulgació del patrimoni científic de la UAB.

Inventari del patrimoni científic de la UAB
L’activitat d’inventari (incloent catalogació o sistematització) del patrimoni de la UAB és un procés que s’inicià el segon semestre del 2010 i s’ha dut a terme per part del Centre d’Història de la Ciència en dues fases entre octubre de 2010 i gener de 2011 i entre maig de 2011 i desembre de 2011.
El procés s’inicià en una mostra reduïda conformada pel patrimoni d’un departament representatiu de cadascuna de les quatre àrees que els agrupen, així com un altre espai en representació dels instituts i centres de recerca, tal com es mostra a continuació. Ciències de la Salut: Departaments de Ciències Morfològiques; Ciències Experimentals i Tecnologies: Departament de Física; Ciències Humanes: Departament de Prehistòria; Ciències Socials: Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació; Institut universitari d’investigació propi:    Institut de Biotecnologia i de Biomedicina     "Vicent Villar Palasí". No obstant això, en aquesta primera fase solament es van realitzar parcialment els inventaris als Departaments de Ciències Morfològiques i de Física, però es va incloure part de l’ Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), i algunes altres dependències com el Servei d'Informàtica (antic Centre de Càlcul al vestíbul de l'edifici D on es troben exposat antics ordinadors).



La segona fase ha permès finalitzar l'inventari en els Departaments de Ciències Morfològiques i de Física, així com cobrir altres instàncies com el Departament de Química, l'Escola d'Enginyeria Química, amb un total de 472 registres. En aquesta fase també es van transcriure parcialment en format digital els registres de les gairebé 270 peces inventariades en la fase I.
Es troben en procés els inventaris dels Departaments Comunicació Audiovisual i Publicitat I, de Comunicació Audiovisual i Publicitat II i de Biologia Animal, Biologia Vegetal i d'Ecologia. A més de la recopilació del material documental de interès que s’ha trobat en l'Arxiu General de la UAB, treball que constituiria la tercera fase del projecte, conjuntament amb la transcripció a la base de dades digital de la resta dels gairebé centenar d’aparells inventariat en la fase 2.
L’inventari és un procés progressiu que es continua desenvolupant en l'actualitat, integrant cada vegada més departaments i instituts fins a completar la totalitat dels mateixos i la majoria del patrimoni científic de la UAB. No obstant això, a causa que aquest es un procés lent, i davant de la pressió damunt dels espais disponibles a les dependències de la UAB, va semblar indispensable l’establiment d’actuacions sobre el patrimoni encara NO inventariat, plasmades en un protocol de preservació del patrimoni científic establert per a la UAB.

El Patrimoni Científic “Històric” de la UAB
Es pot considerar que el que compon el patrimoni científic d'una comunitat cultural, en aquest cas universitària, és tot allò que es refereix a l'activitat científica, considerant no solament la investigació, sinó també l'ensenyament, les aplicacions tècniques, i fins i tot la divulgació (Rosell, 2000).



La decisió sobre el que mereix, o no, ser considerat com a “patrimoni científic” depèn d’una valoració de diversos factors. Es podria pensar lleugerament que en tractar-se d'una col·lecció històrica, un dels criteris fonamentals a utilitzar sigui el de l'antiguitat. No obstant això, aquest és un aspecte relatiu en el cas de la UAB, que és una universitat jove, les primeres dependències de la qual van ser creades en els anys 1970 i 1980. Per tant, el material susceptible de ser inventariat conté un valor històric que transcendeix la seva antiguitat i es fonamenta en el valor afegit que representa la peça inventariada al voltant de diversos aspectes, com ara la tasca docent, de recerca o d’evolució estructural de l’entitat als quals esta associada (per exemple, observar la transformació de les formes d’ensenyament, de fer recerca o la seva repercussió en un determinat grup de recerca, departament, institut, universitat o la societat en general).
D’una banda, si bé algunes de les peces susceptibles de ser considerades com “patrimoni científic” no es poden considerar “històriques” en termes absoluts, d’antiguitat, ho poden ser en canvi en termes relatius, com ara, en comparació amb l’evolució de la tecnologia en una determinada àrea (per exemple, ordinadors, càmeres de fotos, vídeos, gravadores, etc.). En contrast, altres peces més antigues poder continuar sent considerades com a “modernes”.

En general, es susceptible de ser considerat com a patrimoni científic de la UAB tot aquell material científic, docent o divulgatiu que ha entrat en desús per raons diverses:
a)    Substitució per material més modern.
b)    Abandó per un canvi d’orientació docent o de recerca en l’àrea de coneixement.
c)    Finalització de la producció.
d)    Substitució per trencament, manca de components o avaria

D’altra banda, s’inclouen en l’inventari de la UAB aquelles peces en desús que representen un enginy inèdit –generat per l’activitat científica– aplicat a la docència o la recerca i la divulgació científica. Finalment, algunes de les peces que encara estan en ús també són susceptibles de ser considerades com “patrimoni científic”, si es considera que en poc temps entraran en desús i donada la seva representativitat, el seu valor material i sociocultural. Moltes d’aquestes peces conten amb l’etiqueta amb codi de barres –un nou ordre d’inventariat- de l’inventari general actual de la UAB.



Superat el tamís de la antiguitat, l'ús i el desús, també es valora:
•  La representativitat de l'objecte, com a exponent d'una època, d'un procés d'investigació, d'un procés de producció, d'un grup de treball, etc.
•  La riquesa material de l'objecte, relacionada al valor econòmic intrínsec de la peça.
•  La importància o valoració sociocultural de l'objecte, resultat d'un conjunt molt més complex de factors, com la seva abundància o escassetat, d'aspectes psicològics (com a aversions o empaties en relació amb objectes o pràctiques), fins i tot l'opinió del públic.
•  Aspectes varis com el cost de reparació (en cas d'estar avariat), adequació, desmuntatge, transport, muntatge, manteniment, emmagatzematge, o d'exposició, etc.

Cal esmentar que com a material documental associat s'han considerat els manuscrits, treballs o llibres manuscrits, les actes de reunions, els comptes, les factures, els protocols de laboratori, els diaris personals o agendes, els esborranys d'articles, les galerades amb correccions i anotacions i, evidentment, la correspondència, relacionats amb els objectes considerats com a patrimoni. En segon lloc, estan els escrits impresos. Aquí tenim en compte els llibres, les revistes científiques, els butlletins, les fulles, les separates, les cartes o circulars impreses, les convocatòries, cartells, catàlegs comercials, propaganda. En tercer lloc, els escrits en suport magnètic i multimèdia.

La col·lecció
La mostra inventariada no conforma, hores d’ara, una col·lecció en si mateixa, ja que predomina la disposició aïllada de les peces en magatzems, laboratoris, despatxos o vestíbuls, sense cap mena d’informació i sense que estiguin sotmeses a un control bàsic de manteniment, reparació, conservació o neteja. A continuació s’ofereix unes taules resum de la col·lecció (quantitat per departaments, localització, responsables, etc.).
D’un altre costat, en la col·lecció fins ara inventariada es fa palès el potencial explicatiu del patrimoni de la UAB, i que permet, entre altres coses, veure l’aposta pel coneixement dels membres de aquesta comunitat universitària, apreciar l’aprofundiment del coneixement de les formes de ciència en el foment de la cultura científica i en la consolidació del prestigi de la ciència universitària, i arbitrar les polítiques necessàries per a posar-lo en valor.




bottom