català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

L'Institut Ravetllat-Pla i la lluita contra la tuberculosi

Entre 1919 i 1980, una institució mèdica privada de Barcelona produí i comercialitzà internacionalment un sèrum antituberculòs

Al tombant del segle XX, les malalties infeccioses com la tuberculosi eren combatudes amb sèrums i vacunes sorgides del laboratori. L’apogeu de la seroteràpia estava vinculat a l’establiment de la cultura de laboratori en la medicina i la legitimació de l'higienisme. A Catalunya, n'és el màxim representant Jaume Ferran i Clua (1852-1929), creador de la coneguda vacuna Anti-alfa. Dins un context anàleg, es troben el veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) i el metge Ramon Pla i Armengol (1880-1958), els quals fundaren, l'any 1923, l'Institut Ravetllat-Pla.

L’objectiu principal de l’Institut era dur a la pràctica la teoria heterodoxa de Ravetllat, que defensava la variabilitat del bacil tuberculós. L’Institut estava destinat a l’estudi de la tuberculosis i a l’elaboració de dos productes antituberculosos: la Hemo-Antitoxina i el Sèrum Ravetllat-Pla, obtinguts de cavalls immunitzats amb bactèries tuberculoses definides sota la teoria de Ravetllat.
El fet que la teoria bacteriològica en què es basava la producció científica i farmacèutica de l’Institut Ravetllat-Pla no estés reconeguda per la ciència ortodoxa, dugué l’Institut a crear una complexa maquinària de legitimació, tant en l’àmbit científic com en el comercial. Des de 1924, l’Institut distribuí els seus productes a l’Amèrica Llatina, principalment a l’Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, El Salvador, Mèxic, Perú, Uruguai i Veneçuela. A través dels agents comercials que tenien en cada país i de la revista “La Clínica”, l’Institut va aconseguir arribar directament a metges i científics locals, creant una important xarxa d’intercanvi, apropiació i redefinició de coneixement científic, que involucrava a científics llatinoamericans, espanyols i de la resta d’Europa. A partir d’aquí es va crear una incipient classe mèdica heterodoxa hispano llatinoamericana i es comercialitzaren amb èxit els productes Ravetllat-Pla.

L’arxiu de l’Institut fou donat al juliol de 2009 a la Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona per Núria Pla i Montseny, filla del fundador de l’Institut i directora del laboratori a partir dels anys 1940. El fons està constituït per la documentació científica i comercial generada per l’Institut durant el seu funcionament i té un volum aproximat de 50 metres lineals.
En l’apartat científic hi destaquen els manuscrits d’investigació i diaris de laboratori, així com documentació relativa a les publicacions del propi l’Institut, entre les quals destaca la revista, “La Clínica. Revista Mensual Hispano-Americana de Ciencias Médicas” (1924-1936). A més es va publicar una col·lecció de recopilacions, denominada “Notas Clínicas”, que contenia articles sobre les investigacions realitzades a l’Institut i estudis sobre l’eficàcia dels seus productes Ravetllat-Pla.
El fons relatiu a l’àrea comercial el componen els “raports” (fitxes de visita) mèdics realitzats pels agents comercials en cada localitat, les targetes d’enviament i sol·licitud de mostres gratuïtes, i també la documentació comptable (llibres majors, llibres diaris, inventaris, rebuts, factures, pagaments i matrícules d’operaris...). La xarxa científico-comercial creada per l’Institut es va mantenir activa, de manera sorprenent, fins l'any 1980, en què la llicència comercial no fou renovada pel Ministeri de Sanitat i Seguretat Social.


Publicitat de Institut Revatllat-Pla
Publicitat de Institut Revatllat-Pla

Les tasques de recuperació d’aquesta documentació van començar l’estiu de 2008 de la mà del Centre d’Història de la Ciència i del Servei de Biblioteques de la UAB.
Una vegada recuperat el fons, l’actuació del SAC va continuar, d’una manera més intensa, amb la concessió d’una beca per a l’estudiant de doctorat Sara Lugo, per tal de realitzar l’adaptació física del material d’arxiu (neteja i desinfecció), l’ordenació física i conceptual del material, la realització de l’inventari previ i la posterior realització del catàleg.  El març de 2009 es va concedir una segona beca per a l’estudiant del Màster d’Història de la Ciència, Tania Trigo.
El fons d’arxiu es complementa amb la Biblioteca de l’Institut, donada a la UAB el 2007 i dipositada a la Biblioteca de la Facultat de Medicina.

La riquesa documental, la seva heterogeneïtat, així com l’ampli període històric que cobreix aquest fons, el converteixen en un cas únic en la conservació d’aquest tipus de patrimoni. Així mateix, la varietat temàtica del contingut fa que aquest arxiu sigui una font d’informació molt valuosa per l’estudi de la Medicina, la Indústria farmacèutica i la Veterinària a Catalunya al llarg del segle XX. Com ho demostra les investigacions i ponències en congressos i seminaris que ha generat la seva catalogació, entre ells destaca la tesina del màster de Història de la Ciència: Ciencia, industria e ideología en la Cataluña del siglo XX: el Instituto Ravetllat-Pla en Sudamérica entre 1924 y 1936 de Sara Lugo. I el projecte de treball de recerca titulat: Dona, ciència, i indústria a la Catalunya de la postguerra, Núria Pla i Monseny i el Institut Ravetllat-Pla  de Marc Estapé, entre altres recerques en curs.


Ramon Pla 1r esquerra
Ramon Pla 1r esquerra

Ramon Pla i Armengol (1880-1958)
 
Un dels fundadors de l’Institut fou el metge Ramón Pla i Armengol nascut a Alentorn (Lleida), el 1880. Es llicencià a la Facultat de Medicina de Barcelona, el 1901, exercí uns anys com a metge rural. El 1904 es doctorà i entrà a treballar a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El seu interès per la tuberculosi el portà a col·laborar amb el Laboratori Municipal de Bacteriologia. Fou director de la revista Annals de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. També fou membre de l’Acadèmia de Higiene de Catalunya. Compaginava la seva feina científico-comercial com a tisiòleg i propietari de l’Institut amb la seva militància a la Federació Catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol, on publicà alguns articles en la revista El Socialista. També va publicar obres mèdiques com La dieta hídrica... (1907), Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910), De com no s'estima la vida i per què (1917) i escrits polítics com De catalanisme (1908) i El socialismo en Cataluña (1930). En esclatar la Guerra Civil, s’exilià a Brussel·les amb la seva família. Tornà a Barcelona el 1938 però es tornà a exiliar a París, on col·laborà en la creació de l’editorial Minerva. El 1948 s’acollí a les mesures de gràcia promulgades pel règim franquista i tornà a Barcelona. Completament marginat de la vida pública, morí el 1958 a la seva casa-laboratori de Barcelona.




bottom