català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Els Fons

Científic o Institució: AEG
Institució dipositària: Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental
Paraules Clau: Enginyeria
Període cobert: 1919-1999
Informació Addicional:

El 14 de març de l’any 1910 Josep Gibert i Escudé i Joan Junyent i Benet van fundar l’empresa Sociedad Regular Colectiva Gibert y Junyent, però amb el nom comercial de La Electra Industrial amb seu al carrer del Pantà, 111.
Pocs anys després, el 13 d’abril de 1912, els empresaris Josep Gibert i Escudé i Maurici Borie fundaren l´empresa La Electra Industrial dedicada a la fabricació de motors, bombes centrífugues, transformadors de potència, turbines hidràuliques i alternadors, ubicada a la cantonada dels carrers Pantà i Sant Isidre 56, en una nau d’estil modernista construida per l’arquitecte municipal Lluís Muncunill l’any 1911. El 25 de juny del 1912 Joan Junyent i Benet, fundador de la inicial Sociedad Regular, va traspassar la seva participació de Gibert i Junyent a Joan Borie, representat pel seu fill Maurici Borie i Journoud. És llavors quan la denominació social canvia de “Gibert i Junyent” a “Gibert i Borie”.
El 2 d´agost de 1919 “Gibert i Borie” es transformà en societat anònima, unificant la raó social i la marca comercial, adoptant el nom de La Electra Industrial, S.A. El capital social es va fixar en 1.500.000 ptes. Durant l´etapa de desenvolupament dels anys 20 i 30 del segle XX, sota la direcció tècnica d´Antoni Escudé i Galí, participaren en la construcció de la maquinària hidràulica i elèctrica de la central hidroelèctrica del Patrimonio Real de Aranjuez (1928-1979) i la fabricació de la meitat dels transformadors de potència a l'Exposició Internacional de Barcelona i bona part de la hidràulica de les fonts lluminoses de Montjuïc (1929). Una altra aportació de l’Electra va ser la dels motors i reductors mecànics que feien funcionar les escales que comunicaven les andanes dels Ferrocarrils Catalans amb l’Avinguda de la Llum, a la plaça Catalunya, també cap aquestes dates. La clau del seu desenvolupament, i de moltes fàbriques d’aquest tipus, fou la substitució progressiva de les velles màquines de vapor pels moderns motors elèctrics.
L’empresa gaudirà d’un gran prestigi nacional. L’any 1935, per exemple, serveix a Tranvías de Zaragoza, Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia, Compañía Nacional de Electricidad, Compañía Luz y Fuerzas de Levante, Fuerzas Motrices del Valle de Luna, Anglo-Española de Electricidad, S.A., Compañía Anónima Manresana de Electricidad, Riesgos y Fuerzas del Ebro, etc. Antoni Escudé continuava sent l’home fort de l’empresa, però no era el propietari de “La Electra”, sí un dels socis accionistes. Entre aquests destacava Francesc Pous Pla, accionista majoritari. Després estaven Josep Gibert i Maurici Borie, fundadors de l’empresa. Per últim el matrimoni Isern-Casanovas, Mercè Salas, Andreu Bonell entre d’altres. En total, aquests anys, l’empresa té un total de 23 socis.
“La Electra Industrial” entra en una etapa de recessió i de conflictes laborals durant la segona República. L’any 1936 començaria amb un litigi entre empresaris i treballadors del sector del metall després que el govern del Front d’Esquerres instaurés el 7 de març la setmana laboral de 44 hores. En aquest moment hi treballaven a l’entorn de 170 persones. Amb l’inici de la confrontació el mes de juliol es va produir un descens notable de l’activitat i de la productivitat que es perllongà durant el segon semestre de l’any. Només es podia superar reconvertint la producció per a la indústria de guerra.
L’empresa es col•lectivitzà l’any 1937 quedant en mans d’un consell d’empresa que substituïa un inicial comitè obrer de control. Comença la producció de guerra: blindatge de camions i de tanquetes, mecanització de granades, espoletes i petites peces d’arma automàtica. Tot i així, també es van fabricar uns 200 motors elèctrics, malgrat que la producció de guerra malmenava la producció de maquinària. A partir de la tardor del 1937 hi hagué greus problemes de subministrament de material i de cobrament fruit de les disputes i el procés de substitució de la Comissió d’Indústries de Guerra de Catalunya, depenent de la Generalitat, per la Subsecretaria d’Armament del Ministeri de Guerra, depenent del Govern Central. La Comissió d’Indústries va desaparèixer el setembre del 1938 i va deixar un deute a l’empresa d’entre 240000 i 285000 pts, corresponents a l’armament produït, que no es va arribar a cobrar mai.
“La Electra”, l’any 1938, va muntar al carrer Topete una central tèrmica, a carbó, que subministrava energia elèctrica a les principals fàbriques de Terrassa, a l’Hospital Militar i fins i tot a un forn de pa. La central es convertí en una subfilial de “La Electra” amb el nom de Electrotermia Egara.
El conflicte armat i la conversió en indústria de guerra portaren a una situació d’inviabilitat a principis del 1939. S’intentà enviar la maquinària a Girona però no hi hagué temps. Sense pausa, el febrer del 1939, el grup alemany AEG comprà la majoria de les accions de La Electra Industrial, incloses les de la vídua de Gibert, les de Borie i les d’Antoni Escudé. Neix LEISA-AEG. L’any 1941 l’empresa compta amb 141 treballadors. El 9 de juliol d’aquest any, AEG Ibérica de Electricidad adquireix una parcel•la tocant a la Crta.Castellar, i el 2 de setembre del 1942 una altra part, sumant un total de 50000 m2, on s’edificarà una primera nau de 3000 m2. L’Escola d’Aprenents s’instalà al nou edifici l’any 1942. Els anys 1943 i 1944 es produeix el trasllat de les oficines administratives i tècniques i el gros de la producció dels motors elèctrics i interruptors de potència. Al carrer Pantà restà la fabricació de transformadors de potència i transformadors de mesura.
El 23 d’abril del 1948, per un decret de l’Estat Espanyol, s’embargà la totalitat del capital de les societats alemanyes de capital privat del país, entre elles La Electra Industrial. El capital era de: 1.541.653,73 pts. El capital d’ A.E.G. Ibérica de Electricidad, a tall de comparació, era de 20.693.877,00 pts.
La superfície de la fàbrica augmentà entre el 1950 i el 1965. El més destacat, sens dubte, fou la creació d´un edifici social, on hi havia el servei mèdic, els menjadors, la cuina, la sala de reunions, els vestidors i dutxes, el garatge i la porteria. El 1965 la superfície edificada arriba als 31000 m2. La idea era crear “quatre fàbriques en una”; així a les tres naus que conformaven el recinte de la carretera hi coincidiren simultàniament la producció d’interruptors de potència d’una banda, la de transformadors de potència de l’altra, la de transformadors de mesura i definitivament la de motors. Al carrer Pantà només restà la planxisteria.
També augmentà considerablement el nombre de treballadors, 773 el 1951, 976 el 1955, 1518 el 1960 fins els 1806 empleats l'any 1965.
El 3 de gener de 1962 la Electra Industrial SA (LEISA) passarà a denominar-se AEG Industrial SA, i el 8 de juliol de 1968 deixa aquest darrer nom pel de AEG Ibérica de Electricidad, SA.
Durant els anys setanta, vuitanta i noranta del segle XX es produeixen continues crisis i recessions a l'empresa; en concret es realitzaren múltiples expedients de regulació que van provocar la resposta dels treballadors amb contínues i reivindicatives mobilitzacions socials i laborals, que van afectar a tota la ciutat de Terrassa.
Augmenten els conflictes laborals i les vagues generals a l´empresa. Cal destacar la vaga de 1970 pel seu seguiment massiu a Terrassa. La majoria dels conflictes laborals i vagues sorgien dels expedients de regulació de la plantilla que l´AEG presentava per sufragar les crisis de l´empresa. El Pla de reconversió definitiu de l´AEG, al maig de 1980, implicà el tancament de les línies de producció de transformadors i d´interruptors. A partir d´aquell moment construiria només motors elèctrics. El dia 1 de gener de 1981 es realitzà un altre canvi de nom de l'empresa, AEG Fábrica de Motores, SA., la qual va absorbir la producció de la factoria d´Esslingen (Alemanya). A continuació es quedà la producció de la fàbrica de motors berlinesa KF Motors (1982).
Posteriorment, el grup alemany Daimler Benz s'interessà per l'empresa (1985) i l'any 1996 el grup inversor de capital anglès CWB Capital Partners-ELEXIS passa a gestionar el grup AEG – Daimler – Benz Industrie. A partir de l’1 de gener de 1996 CWB adquireix AEG Fábrica de Motores SA, de Terrassa; Lloyd Dynamowerke GmbH, de Bremen; Schorch Elektrische de Maschinen un Antriebe HmbH, de Mönchengladbach; AEG Elotherm HmbH, de Remscheid; Elektro-Mechanik GmbH, de Wenden, així com les filials d’aquesta darrera: AEG Sonsorsysteme GmbH (Weinheim); AEG Intermas GmbH (Frankfurt am Main); AEG Vibrationstecnik GmbH (Frankfurt am Main) i AEG Kondensatoren und Wandler GmbH (Berlin).
Per últim, el grup italià LAFERT adquirí les accions de l´AEG el 26 de juny de 1998. Actualment l'empresa s'anomena AEG Electric Motors, SA associada a la societat Lafert, SA, i des de l'any 2003 està ubicada al Camí Font de les Canyes, 45, del Polígon Industrial Can Petit de Terrassa.

Descripció:

Documentació administrativa
Documentació tècnica
Documentació professional
Fotografies
Documentació audiovisual
Plànols

Volum aproximat: 300 ml



[tornar]

bottom