català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Els Fons

Científic o Institució: Pagans de Celrà, Fàbrica
Institució dipositària: Arxiu Històric de Girona
Paraules Clau: Química
Període cobert: 1901-1972
Informació Addicional:

El 15 de desembre de 1902 es constitueix la societat mercantil col·lectiva "Brillas y Pagans". Aquesta societat està formada per Josep Brillas y Martí i Pere Pagans i Lladó. Immediatament s'inicien els tràmits per instal·lar una fàbrica a Celrà en els terrenys de Pere Pagans i Lladó. A partir de l'adquisició de la maquinària necessària es produeixen extractes vegetals per adobar amb gran concentració de taní. El 4 de desembre de 1903 es modifica la societat. Alberto Fontana Esteve entra dins de la societat i canvia el nom, passa a dir-se Brillas, Pagans y Cía, fet que dota l'empresa d'un nou impuls econòmic i tècnic. A partir d'aquest moment i amb l'entrada de M. Jacques Armanet com a director, la direcció es trasllada a Barcelona. L'any 1910 hi ha un nou impuls amb les primeres vendes a l'estranger. La introducció del quebratxo i la I Guerra Mundial (1914 - 1919) incrementarà les exportacions. L'any 1913 es vol traslladar part de la producció a Girona a on tenen una andana pròpia per enllaçar-se amb les companyies ferroviàries M.Z.A i la línea del Girona - Olot i la de Girona - St. Feliu de Guíxols. Aquesta construcció es desestima el 1914 per la gran demanda que es té arran de la 1a Guerra Mundial i la necessitat d'incrementar la producció. El 1915 es passa a ampliar la fàbrica de Celrà a mans de l'arquitecte Isidre Bosch i Batallé seguint els cànons del modernisme industrial de finals del segle XIX i principis del XX. A la fi de la guerra, el 1919 baixaran considerablement les vendes de l'empresa i per a fer front a aquesta nova situació es racionalitzen tots els processos per abaratir costos. Per altra banda els negocis d'Alberto Fontana Esteve van creixent i és necessària més dedicació. Per això a mans d'Emilio Saguer i Olivet es reorganitzen els dos negocis, fusionant les dos empreses. La nova societat passa a dir-se "Extractos Curtientes y Productos Químicos S.A.", es mantenen els socis, i es continua amb el capital anterior, en els anys posteriors s'anirà ampliant la fàbrica i ampliant el negoci. En el període de la Guerra Civil (1936-1939) es col·lectivitza la fàbrica i a partir de 1937 es mobilitzen els seus treballadors que fins el moment no havien anat al front, incrementant la introducció de la dona en el món laboral. Segons versions de la intel·ligència del bàndol franquista s'hi fabricaven bombes de mà. A la fi de la guerra torna a mans dels antics socis com també ho faran la major part de treballadors. L'any 1941 es segrega de l'empresa una part de la producció dedicada a refinar oli d'oliva i fer-ne derivats amb seu a Barcelona que es deia "Productos Gota de Ámbar, S.A.". Un altre problema va ser la reconversió industrial dels països productors de primeres matèries, que passen a fer ells mateixos extractes, el mal vindrà de la cerca de matèries primeres alternatives. En el 1942 es creu necessària per la direcció de Barcelona crear una nova empresa a Grado (Astúries), prop de les matèries primeres, en aquest cas castanyers. S'anomena "Extractos y Curtientes del Norte de Espanya, S.A." que comença a funcionar el 1945 i rep la declaració, amb la subseqüent protecció, ja en el 1942 d'interès nacional. A Celrà per a poder proveir-se de matèries primeres es passa a controlar els negocis d'antics proveïdors de fusta, i en el 1942 es fusionen en la societat "Compañía General de Explotaciones Forestales, S.A." amb seu a Anglès. L'altre iniciativa lligada a la recerca de nous filons de matèries primeres es fan cultius de mimoses en el poble de El-Araïch (Larache) del Marroc espanyol. L'any 1952 es celebra el cinquantenari de l'empresa, a partir d'aquest moment comença un període de decadència, no es pot competir en el mercat a nivell mundial de extractes, i per altra banda la pèrdua de la colònia del Sàhara, del govern espanyol, fa que es perdi la plantació de mimoses que era l'esperança de futur de l'empresa. Per altra banda els curtidors fan servir productes més moderns, i es generalitza el plàstic i material sintètics en els envasos en detriment del cuir i pells. A partir de l'any 1960 s'accentuen els conflictes laborals, s'acomiaden una sèrie de treballadors i arrel d'això hi ha una sèrie de protestes en el 1963. En el 1965 s'acomiaden 80 treballadors més fet que fa rebrollar el conflicte col·lectiu. S'intenten solucions laborals per apaivagar els ànims, a partir de torns laborals (combinant tres setmanes de feina i una d'atur), jubilant els treballadors més grans, jubilacions anticipades,... Un altre intent per tirar endavant l'empresa serà la creació de "Sociedad de Tableros de Gerona S.A." TAGESA, dedicaria a la creació de taulers de fusta aglomerada. Altres projectes passaven per la fabricació de coles per a taps de suro, tints per olives, il'últim projecte de tintar plàstics. El dia 27 de desembre de 1971 es presenta a la Delegació Provincial de Treball l'últim expedient de regulació dels últims treballadors, amb el conseqüent tancament de la fàbrica. L'antiga fàbrica modernista Pagans acull les oficines de l'Ajuntament després de les primeres onbres de rehabilitació i a partir de 2004 es reconverteix en centre cultural del municipi, després de 12 anys de treballs. L'edifici que fins el 1971 havia acollit la fabricació de productes químics d'adob, a partir d'ara acollirà el batec cultural de Celrà.

Descripció:

Documentació administrativa
Documentació comercial
Plànols

Volum aproximat: 22,50 ml



[tornar]

bottom