català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Els Fons

Científic o Institució: Bachs i Valldeneu, Xavier
Institució dipositària: Arxiu Comarcal Baix Llobregat
Paraules Clau: Enginyeria
Període cobert: 1971-1978
Informació Addicional:

El fons Xavier Bachs Valldeneu és fruit de les seves activitats laborals i sindicals a la fàbrica Altos Hornos de Cataluña, S.A., de l'Hospitalet del Llobregat, entre 1971-1978. Aquesta indústria era coneguda popularment com La Farga.
La Farga (1900-1982) va arribar a ser una de les millors foneries d'Espanya, s'hi havia establert el sistema Gobert de qualificacions de treball i de personal: es controlava la productivitat i les investigacions del producte. S'hi van construir naus i grues de ferralla, i comptava amb tallers de laminació i expedicions, un laboratori, magatzems, edifici social a la mateixa factoria i tenia un "economat"...
El 1972 tenia una extensió total de 30.468 m2 i s'hi produïen 150.000 tones d'acer. El 1982 es van aturar les activitats en quedar esgotades les possibilitats d'expansió de la foneria de l'Hospitalet.
Des del 1942, l'empresa pertanyia al grup industrial Riviere, grup espanyol que en va tenir la propietat fins al tancament dels tallers
Xavier Bachs i Valldeneu (1947- ), treballador de La Farga del 1961 al 1978, va ocupar diferents càrrecs dins l'empresa. Va començar com a simple peó durant sis mesos, després va ser especialista siderúrgic. Posteriorment va desenvolupar càrrecs de més responsabilitat: administratiu, tècnic d'organització de treball, és a dir, cronometrador, controlador de la grua..., sistemes vinculats a les primes. Fins a arribar a ser cap de Manteniment de la Secció d'Acers. A més, va ser professor de l'Escola d'Aprenents de La Farga. Aquesta escola formava els treballadors que havien de reciclar-se quan arribaven noves màquines i tècniques més avançades.
En aquest mateix període va formar part del jurat d'empresa. Tots els càrrecs que va ocupar va ser com a representant dels tècnics (administratius, encarregats...), personal que estava format per unes 90 persones. També va ser membre del Comité de Seguridad e Higiene, 1972(aprox.)-1976, des del qual va participar en el control dels accidents laborals que es produïen als tallers. Cal destacar que les condicions laborals de La Farga eren molt dures, hi havia accidents mortals i mutilacions. El sistema de primes representava per als treballadors un sobresforç, ja que si no complien la producció prevista no les obtenien, i el sou base era relativament baix. També ocupà el càrrec de secretari dins el jurar d'empresa.
Xavier Bachs va participar directament en l'elaboració dels convenis col·lectius del període 1971-1978, però, especialment en el conveni de 1976-78, que es va caracteritzar per fortes discrepàncies entre l'empresa i els treballadors. En el decurs de la negociació d'aquest conveni va haver un canvi d'actitud per part de l'empresa. Fins aleshores havia imperat el paternalisme, es feien festes per als treballadors i activitats diverses. A partir del 1975 s'imposa un nou sistema que enfronta les dues parts; l'empresa va prendre una línia més dura. Aquest conveni va ser l'únic que no es va firmar i s'arribà a un laude: l'Estat, com a organisme neutral, va haver d'imposar una sèrie de condicions d'obligat compliment per a ambdues parts.
Durant la transició política, hi va haver a La Farga un intent de convertir el jurat d'empresa en consell de treballadors. Això va fer que s'ampliés la representació de treballadors, que van passar de ser 12 al jurat d'empresa a 32 al consell de treballadors. Aquest canvi va afavorir la relació entre els diferents tallers i oficis de la fàbrica, un diàleg que permetria presentar-se davant l'empresa amb reivindicacions a nivell general.
Xavier Bachs, juntament amb altres persones preocupades pel nou caire que prenia la situació laboral, volia que aquest consell de treballadors s'articulés per mitjà de la Confederació Unitària de Treballadors. Durant el període, i conscient de les dures condicions laborals que havien de patir els treballadors de La Farga, va anar vinculant-se a un grup d'intel·lectuals, que van arribar a publicar alguns fullets amb la firma Col·lectiu Comunista Català.
L'any 1978 va demanar una excedència en el moment en què tenia tres expedients per faltes greus degudes a actes de solidaritat amb els seus companys. Quan va demanar la reincorporació, l'empresa la hi va denegar i es va haver de fer un acte de conciliació. Un grup de treballadors va escriure un text acusant l'empresa de prendre represàlies contra ell. Com que no va aconseguir la reincorporació, va passar a treballar com a professor d'institut de formació professional.

Descripció:

Documentació professional

Volum aproximat:



[tornar]

bottom