català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Els Fons

Científic o Institució: Ferrocarril Olot-Girona
Institució dipositària: Arxiu Municipal de Girona
Paraules Clau: Enginyeria
Període cobert: 1895-1963
Informació Addicional:

Documentació generada per les diferents empreses que successivament es feren càrrec de la concessió de l'explotació de la línia fèrria entre Olot i Girona.
La construcció del carrilet Olot-Girona va ser lenta i problemàtica. El 1883 Domènec Puigoriol en va obtenir la concessió. Després de diverses pròrrogues la va transferir a la companyia anglesa The Olot and Gerona Railway Company Limited, que el 1891 va donar un nou impuls a les obres iniciades. Tot i els conflictes d’aquesta companyia amb el constructor, Gerard Rodés, es van anar inaugurant trams de via. Després, la companyia Ferrocarril Económico de Olot a Gerona es feu càrrec del projecte. El primer tram inaugurat fou el de Salt-Amer, el 13 de novembre de 1895; després vingueren: el 1898 Salt-Girona, el 15 de maig de 1900 fins a les Planes i el 10 de gener de 1902 fins a Sant Feliu de Pallarols. La constitució de la Compañía de Ferrocarril de Olot a Gerona el 1909 va donar una nova empenta a les obres; però, finalment, va cedir l’acabament del projecte a la Sociedad de Fomentos de Obras y Construcciones. El 29 d’agost de 1909 es va inaugurar el tram fins a Sant Esteve d’en Bas i finalment, el 14 de novembre de 1911, fins a Olot. Un comitè obrer es va fer càrrec de l’explotació després del juliol de 1936. En poc temps, a l’agost, la Generalitat va intervenir l’empresa. Amb la Guerra Civil de 1936-39 la línia ferroviària va patir els efectes de les bombes. El 1940 el trajecte es va reconstruir. La companyia, però, no va poder gaudir de l’ajuda de l’estat i el 1963 es va lliurar l’explotació a la companyia Explotación de Ferrocarriles por el Estado, més endavant FEVE (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha).
En el traçat de la línia s’aprofitaren els camins naturals. El recorregut, de 54,8 quilòmetres,tenia 10 estacions, 12 baixadors, una vuitantena de ponts i passos i dos túnels, a causa de l’orografia canviant i accidentada; es passava de 75,2 metres d’altitud a 440. Les estacions eren construïdes a mesura que es posaven en funcionament els diferents trams. Les més importants foren les de Girona i Olot, en les quals hi havia més dependències i serveis.
Avui dia es conserven totes les estacions excepte la de la Cellera; algunes (com perexemple la del Pasteral i la de Girona) han estat rehabilitades per a usos culturals del municipi i d’altres estan totalment abandonades.
La línia Olot-Girona fou suprimida el juliol de 1969. Abandonada durant anys ara s’ha reaprofitat com a carril bici.

Descripció:

Documentació administrativa
Documentació Tècnica
Plànols
Mapes

Volum aproximat: 2,5 ml



[tornar]

bottom