català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Els Fons

Científic o Institució: Aiguader i Miró, Jaume
Institució dipositària: Arxiu Nacional de Catalunya
Paraules Clau: Medicina
Període cobert: 1918-1942
Informació Addicional:

Jaume Aiguader i Miró (Reus 1882 - Mèxic 1943), metge, periodista i polític, és una de les grans figures catalanes de la primera meitat d'aquest segle per la seva triple faceta d'investigador i divulgador mèdic; periodista prolífic i assidu conferenciant sobre l'anomenada qüestió social; i gran activista polític que culminà la seva carrera amb l'exercici de diversos càrrecs després de la proclamació de la II República.
Obtingut el títol de metge el 1907, començà a exercir la seva professió al barri barceloní d'Hostafrancs on centrà la seva atenció en la problemàtica sanitària dels sectors obrers i en la necessitat de desenvolupar una medecina preventiva per a combatre-la. Aquesta preocupació el portà a realitzar diverses investigacions, tant d'estricte caràcter mèdic com de sociologia mèdica, que publicà en diverses revistes i llibres. En aquesta línia també es preocupà per la divulgació i popularització de tots aquests temes entre els sectors humils en els que treballava. Aquests treballs els continuà i intensificar des del seu lloc de membre del Cos Mèdic de l'Ajuntament de Barcelona, plaça aconseguida el 1921. Molts són els títols que es poden citar d'aquesta tasca científica i divulgativa, però en destaca un per la gran qualitat i difusió que aconseguí: la col·lecció de les Monografies Mèdiques, de la qual publicà 104 volums entre 1926 i 1937, que meresqué els més grans elogis i que li dóna una gran fama per tot el país.
Aquestes preocupacions el dugueren a una anàlisis social de les causes del deficient estat i atenció mèdica que observà en la població obrera. Fruit d'aquesta anàlisi fou el desenvolupament d'un pensament social original que es plasmà en diversos articles i llibres. En aquest sentit fou col·laborador habitual de les publicacions "Justicia Social", "Atheneum", "Revista de Catalunya", "Germinal", "La Publicitat", "Mirador", "La Rambla", "La Rambla de Catalunya", "La Humanitat", "L'Opinió" i "Lluita", entre altres. Així mateix fou membre i president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i de l'Ateneu Polytèchnium, institucions de marcat caràcter social i amb una clara vocació de divulgació cultural dins els ambients menestrals i obrers del moment.
Finalment, la seva preocupació social el dugué a un gran activisme polític i a militar en diversos partits. Influenciat en la seva joventut per l'anarquisme, conegué i fou gran amic de nombrosos sindicalistes com ara Salvador Seguí, "el Noi del Sucre", i Francesc Layret. Milità a la Unió Socialista de Catalunya i posteriorment d'Estat Català, fet que provocà la seva detenció i empresonament
en diverses ocasions. Participà en el Pacte de Sant Sebastià per a l'adveniment de la república a Espanya, fou membre fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i es presentà com a regidor per l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions del 14 d'abril de 1931. Constituït el nou ajuntament, en fou elegit primer alcalde republicà, càrrec que exercí fins l'any 1933. Igualment fou elegit diputat a Corts en totes les legislatures republicanes i, a més, fou ministre de Treball i Assistència Social els anys 1937-1938.
Després de la guerra civil s'exilià a França i el 1941 emigrà a Mèxic on morí el 1943. En ambdós llocs col·laborà en la premsa catalanista de l'exili i continuà publicant llibres de divulgació mèdica.

Descripció:

Documentació personal
Documentació acadèmica
Bibliografia

Volum aproximat: 1,20 ml



[tornar]

bottom