català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Els Fons > Preguntes freqüents

Què considerem un fons científic? Un fons científic comprèn la documentació generada o rebuda per un científic o institució en el desenvolupament de la seva activitat professional, la qual cosa no exclou que el fons contingui documents personals. Aquesta documentació pot formar part d’un fons que ja ha estat dipositat en un arxiu i que pot comptar o no amb eines de descripció; o bé es pot trobar encara a la seva localització original (un despatx, un laboratori, una empresa) i ser un fons en potència. El terme «científic» té un sentit ampli: inclou primordialment les disciplines de les actuals facultats de ciències i biociències, la tecnologia i la medicina, però no exclou fons rellevants de les ciències humanes i socials.

Quins documents o objectes formen un fons científic? Un fons científic comprèn documents textuals o gràfics i objectes relacionats amb la creació, el desenvolupament, l’ensenyament o la divulgació de la ciència. Aquest material és molt divers. Així, un fons pot contenir correspondència, quaderns de laboratori, diaris, esborranys de publicacions, notes i apunts manuscrits, reports i documents administratius. Entre els documents gràfics que hi podem trobar hi ha fotografies (de laboratoris, col·legues o col·laboradors, instruments científics…) i també arxius audiovisuals, que són un testimoni rar i valuós de la pràctica científica.

Com es poden classificar o agrupar els documents d’un fons científic? A l’hora d’estructurar els documents d’un fons personal, podem distingir tres trajectòries paral·leles en la carrera del científic o científica contemporani: la personal, la professional i la pública. Els documents corresponents a la trajectòria personal estan relacionats amb l’educació i la formació científiques; les posicions i els càrrecs ocupats; la pertinença a comitès, societats científiques, acadèmies…, i la correspondència personal i familiar. Els documents inclosos en la categoria professional fan referència a les activitats de recerca i docència. Comprenen, entre d’altres, el material relatiu a la redacció i publicació de tesis, informes, llibres, o articles, incloent-hi separates anotades, esborranys, contractes d’edició, comentaris d’experts o revisors (referees), etc.; l’activitat de recerca: llibres o quaderns de laboratori, diaris, dibuixos, models…; l’activitat docent: apunts dels cursos seguits, de les classes impartides…; presentacions, conferències…, i l’administració de la recerca: gestió de projectes, direcció d’unitats o departaments, actes de comissions o grups de treball… Finalment, s’ha de tenir en compte que la carrera dels científics contemporanis es desenvolupa en un marc ampli que pot comprendre des d'organitzacions internacionals fins a mitjans de comunicació. Els documents relatius a aquestes activitats permeten situar el científic o científica en societat i parlen sobre la dimensió pública de l'empresa científica. De vegades la distinció amb les altres categories no és del tot clara, però en tot cas s'hi inclouen els documents relatius a la participació en comitès, consells assessors, comissions…; les tasques dins d’organismes internacionals, organitzacions no governamentals, etc.; la consultoria industrial o l’assessorament sobre projectes d’R+D; l’activitat política, i l’aparició en mitjans de comunicació.

Quina importància té aquesta mena de fons? Els arxius científics són indispensables per a l’estudi històric, l’anàlisi i la comunicació de la ciència, perquè documenten una part poc visible i encara menys coneguda de l’activitat científica. Per exemple, no es tracta només de documentar els resultats finals d'una investigació, sinó de procurar materials útils per a la reconstrucció del procés que va dur a aquests resultats. Els fons científics contenen també informació valuosa sobre el passat i la tradició de les pròpies institucions, i revelen el context sociocultural, polític i econòmic en què  s’ha promogut i desenvolupat l'activitat científica.

Quina és la situació dels fons científics dins del marc legislatiu català i espanyol? A Catalunya, la coneguda com a Llei d’arxius (Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, DOGC núm. 3437.24.7.0, pàg. 11538) defineix com a documents privats de caràcter històric, entre d’altres, «els de menys [de 100 anys d’] antiguitat produïts o col·leccionats per persones físiques o jurídiques de dret privat que s'han destacat en qualsevol esfera d'activitat i que poden ésser útils per a estudiar llur personalitat o el camp de llur actuació…» (article 12); els propietaris o posseïdors d’aquests arxius tenen entre altres obligacions les de «conservar-los i tenir-los ordenats i inventariats», «conservar-ne íntegra l’organització» i «permetre als estudiosos, després de petició motivada al Departament de Cultura, la consulta dels documents no considerats de caràcter reservat» (article 15). Els arxius científics són especialment vulnerables perquè la llei espanyola de Propietat intel·lectual adjudica els fons documentals als científics particulars, i no als centres acadèmics o d'investigació on treballen. Això fa que cada individu pugui endur-se els seus arxius en deixar una institució, o que els reclami la seva família al moment de la seva mort, i que així se’n faciliti la dispersió i, eventualment, la pèrdua. El SAC mira precisament d’evitar aquesta pèrdua o dispersió.

On puc trobar més informació sobre els arxius de ciència? La literatura sobre els arxius de ciència contemporanis no és extensa. La tipologia que hem presentat està basada en materials editats pels serveis d’arxius d’altres països, com és ara la guia Preserving Scientific Source Materials, editada per la National Cataloguing Unit for the Archives of Contemporary Scientists (Gran Bretanya), o el tríptic Conserver le patrimoine scientifique, editat pel Centre de Recherche en Histoire des Sciences et des Techniques, Cité des Sciences et de l’Industrie, París. Una de les obres de referència ha estat editada per la Direction des Archives de France: Les archives personnelles des scientifiques. Classement et conservation (París: Archives Nationales, 1995). La Divisió d’Història de la Ciència de la Unió Internacional d’Història i Filosofia de la Ciència ha publicat també una col·lecció de treballs sobre els arxius de la ciència contemporània: Home, R. W.; Harper, Peter; Welfelé, Odile, eds. Archives of Contemporary Science (Liège: International Union of History and Philosophy of Science, Division of the History of Science, 1998).

bottom