català | castellano | english home   sitemap   aviso legal   créditos   contacto  
home home

Los Fondos > Fondo a Fondo


[1232 x 1440]
[descarregar PDF]

Código de referéncia: F-JRyG 889/Mans/Carp SN.4

Título / Descripción: Còpia de carta dirigida al Dr. José Royo i Gómez (Servicio Geológico Nacional) Pel Profesor Kenneth E. Caster (Visiting Profesor from the U.S.A. Facultad Nacional de Minas - Profesor de la Universidad de Cincinnati). Medellín, juny 10 de 1948, agraïment i elogis a la labor geològica trobada a Colòmbia, especialment el Museu. És evident que Royo va utilitzar aquesta elogiosa carta de Caster qui havia recorregut gran part de Llatinoamèrica i els seus centres d'investigació i museus com una espècie de premi internacional o "benedicció papal", amb la que blindar i defensar el MGC i la seva labor. És així, com la inclou textualment en els seus últims informes d'agost de 1948 i juny de 1950 (quan ja pensava en la seva partida a Veneçuela). Encara que, no hem d'oblidar el caràcter, un tant cojuntural, de l'origen de la carta, per lo que la classificació de segon museu de Llatinoamèrica, que ha sigut utilitzada en moltes de les biografies i homenatges a Royo, pot ésser no del tot objectiva. El premi que li va atorgar Caster amb la carta de 1948 torna a adornar un últim informe del 24 de juny de 1950 (El personal del Museo Geológico i su organización), en la que l'utilitza per omplir d'orgull nacional la seva obra. Sense dubtes la història del Museu Geològic de Colòmbia correspon a una de les grans epopeies de la ciència d'aquest país de la primera meitat del segle XX.

Data del documento: 10/06/1948

Nombre del productor: Royo y Gómez, José

Historia del productor: (Castellò de la Plana, Espanya 1895 - Caracas, Venezuela 1961) José Royo Gómez va ser un dels principals representants a Llatinoamèrica de la "ciència espanyola" de la primera meitat del segle XX. Doctor en Ciències Naturals de la Universitat Central, la vida professional de Royo a Espanya va estar unida especialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), on va formar part de l'escola de Ignacio Bolívar i d'un dels moments més importants d'aquesta institució interactuant de forma important amb la JAE (de la que va rebre beques d'estudi a l'exterior) i la Real Sociedad de Historia Natural (on va exposar gran part dels seus treballs, realitzar controvèrsies i deixar un legat notable de publicacions). La seva labor a Espanya es va veure parada per la Guerra Civil a principis de 1939. Va ser l'encarregat de traslladar, installar i posar en funcionament els laboratoris del MNCN a València i Barcelona davant la imminent caiguda de Madrid, abans de la seva sortida a França (compartint tal experiència amb altres científics e intellectuals espanyols, como els germans Machado) i el seu exili a Colòmbia i Veneçuela, degut al seu notable activitat política (diputat de les corts per Morella i Castelló) això li comportar dues penes de mort. Al juliol de 1939 Royo va arribar a Bogotà, gràcies al geògraf Pau Vila (resident a Colòmbia) i del, en aquells moment president liberal i afecte a la causa republicana, Eduardo Santos. Royo va entrar a formar part del recent constituït Servicio Geológico Nacional on va realitzar una labor molt important como geòleg i paleontòleg de camp, como planificador, administrador i como fundador del Museo Geológico Nacional de Colombia, potser la seva obra més important, al costat del primer Mapa Geològic d'aquest país i les seves aportacions a la bioestratigrafia del mateix. Lligat a la Universidad Nacional de Colòmbia i al Instituto Etnográfico de Bogotà, va exercir como catedràtic i se'l considera como un dels pilars en la consolidació de la geologia en l'àmbit acadèmic colombià. Al 1951 es va traslladar a Caracas, on va començar una nova labor, aquesta vegada amb característiques més acadèmiques, sense deixar de costat la seva passió per la bioestratigrafia i la museística

Idioma: Castellà

Estado de conservación: Dolent



[volver]

bottom