català | castellano | english home   sitemap   aviso legal   créditos   contacto  
home home

Los Fondos > Fondo a Fondo


[1400 x 1050]
[descarregar PDF]

Código de referéncia: F-JRyG 989/Fot/Álbum 1

Título / Descripción: Àlbum fotogràfic de "La Comisión Geológica para Vertebrados". José Royo i Gómez i Stirton. Min. Minas i Petróleos. Servicio Geológico Nacional. 69 fulls amb 624 fotografies. Zones: Mosquera, Melgar, Saldaña, Chaparral, Coyaima, Neiva, Aipe i Villavieja. La importància dels seus documents escrits produïts per Royo es va veure recolzada per un exuberant registre fotogràfic. Royo va deixar darrera seu a Espanya, un fons que avui resta, ja digitalitzat, a l'Arxiu del MNCN, constituït per més de 7.000 fotografies ordenades per rigorós ordre alfabètic de pobles i províncies, amb un apartat especial dedicat exclusivament a fotografies d'exemplars fòssils. Ja a Colòmbia, a l'arxiu del Museu Geològic resten quatre àlbums fotogràfics i les fotos dels seus informes, que constitueixen un valuós material científic i cultural, per la varietat d'objectes i situacions que constituïen la diana de les seves lents. Els àlbums corresponen a: la "Comisión Geológica para Vertebrados", 1944-1945 (69 folis, 501 vistes de 624 fotografies. Un altre àlbum inclou la "Sabana de Bogotá" i les seves "Hoyas Hidrográficas", 1950 (195 folis, 659 vistes integrades per 1.034 fotografies i 129 dibuixos explicatius, i una còpia empastada de descripcions de 108 pàgines). Una altra comissió de vertebrats de Mosquera, 1951 (39 folis amb 185 composicions panoràmiques i 245 fotografies simples). Per últim un àlbum amb miscellànies sense empastar amb fotos de Royo, folis d'altres àlbums (50 folis numerats, i ordenats per temes: vegetació, tipus i costums, ciutats, geologia, etc.). A més a més d'aquests àlbums principals, Royo va confeccionar àlbums no enquadernats dels departaments de Bolívar, Cundinamarca, Antioquia, Nariño, Putumayo i Santanderes, que reuneixen milers de fotografies, a més a més de les que illustren els informes.

Data del documento: 00/00/1945

Nombre del productor: Royo y Gómez, José

Historia del productor: (Castellò de la Plana, Espanya 1895 - Caracas, Venezuela 1961) José Royo Gómez va ser un dels principals representants a Llatinoamèrica de la "ciència espanyola" de la primera meitat del segle XX. Doctor en Ciències Naturals de la Universitat Central, la vida professional de Royo a Espanya va estar unida especialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), on va formar part de l'escola de Ignacio Bolívar i d'un dels moments més importants d'aquesta institució interactuant de forma important amb la JAE (de la que va rebre beques d'estudi a l'exterior) i la Real Sociedad de Historia Natural (on va exposar gran part dels seus treballs, realitzar controvèrsies i deixar un legat notable de publicacions). La seva labor a Espanya es va veure parada per la Guerra Civil a principis de 1939. Va ser l'encarregat de traslladar, installar i posar en funcionament els laboratoris del MNCN a València i Barcelona davant la imminent caiguda de Madrid, abans de la seva sortida a França (compartint tal experiència amb altres científics e intellectuals espanyols, como els germans Machado) i el seu exili a Colòmbia i Veneçuela, degut al seu notable activitat política (diputat de les corts per Morella i Castelló) això li comportar dues penes de mort. Al juliol de 1939 Royo va arribar a Bogotà, gràcies al geògraf Pau Vila (resident a Colòmbia) i del, en aquells moment president liberal i afecte a la causa republicana, Eduardo Santos. Royo va entrar a formar part del recent constituït Servicio Geológico Nacional on va realitzar una labor molt important como geòleg i paleontòleg de camp, como planificador, administrador i como fundador del Museo Geológico Nacional de Colombia, potser la seva obra més important, al costat del primer Mapa Geològic d'aquest país i les seves aportacions a la bioestratigrafia del mateix. Lligat a la Universidad Nacional de Colòmbia i al Instituto Etnográfico de Bogotà, va exercir como catedràtic i se'l considera como un dels pilars en la consolidació de la geologia en l'àmbit acadèmic colombià. Al 1951 es va traslladar a Caracas, on va començar una nova labor, aquesta vegada amb característiques més acadèmiques, sense deixar de costat la seva passió per la bioestratigrafia i la museística

Idioma: Castellà

Estado de conservación: Dolent



[volver]

bottom