catalĂ  | castellano | english home   sitemap   legal notice   credits   contacte  
home home

The Collections > Collections in depth


[1275 x 1568]
[descarregar PDF]

Code of reference: F-JRyG. 1106/ Misc 4

Title / Description: Carpetes no numerades [1949-1951]: Còpia carta de José Royo i Gómez (Bogotà, Serv. Geol. Nal. - Museo) al Dr. R. A. Stirton (Museum of Paleontology, Univ. Of California, Berkeley - EE.UU.) amb comentaris sobre material rebut de Stirton i dibuixos sol•licitats a Royo dels ossos del Megaterio. Aquesta carta evidencia l'intercanvi amb investigadors estrangers, especialment nord-americans que van treballar a Colòmbia, en aquest cas en diversos estudis que han sigut considerats com de gran importància en la història de la geologia i paleontologia colombiana, com la "Comisión de de Vertebrados" (1944-1945) o la "Comisión de Mosquera" que va donar com resultat la recol•lecció d'ossos del Megaterio (del que tracta aquesta carta) exposat al Museu, encara en l'actualitat. Encara que, aquesta missiva te un valor agregat al demostrar el compromís de Royo amb la institució a la que pertanyia, el Servei Geològic Nacional de Colòmbi, i la seva ètica professional, al rebutjar el pagament d'una labor que explica era d'índole institucional i hauria de passar por la Hisenda Nacional. Aquest fet, amb molts altres, demostra el caràcter de funcionari nacional amb que Royo va exercir la seva labor a Colòmbia.

Document date: 12/01/1950

Name of the producer: Royo y Gómez, José

History of the producer: (Castellò de la Plana, Espanya 1895 - Caracas, Venezuela 1961) José Royo Gómez va ser un dels principals representants a Llatinoamèrica de la "ciència espanyola" de la primera meitat del segle XX. Doctor en Ciències Naturals de la Universitat Central, la vida professional de Royo a Espanya va estar unida especialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), on va formar part de l'escola de Ignacio Bolívar i d'un dels moments més importants d'aquesta institució interactuant de forma important amb la JAE (de la que va rebre beques d'estudi a l'exterior) i la Real Sociedad de Historia Natural (on va exposar gran part dels seus treballs, realitzar controvèrsies i deixar un legat notable de publicacions). La seva labor a Espanya es va veure parada per la Guerra Civil a principis de 1939. Va ser l'encarregat de traslladar, instal•lar i posar en funcionament els laboratoris del MNCN a València i Barcelona davant la imminent caiguda de Madrid, abans de la seva sortida a França (compartint tal experiència amb altres científics e intel•lectuals espanyols, como els germans Machado) i el seu exili a Colòmbia i Veneçuela, degut al seu notable activitat política (diputat de les corts per Morella i Castelló) això li comportar dues penes de mort. Al juliol de 1939 Royo va arribar a Bogotà, gràcies al geògraf Pau Vila (resident a Colòmbia) i del, en aquells moment president liberal i afecte a la causa republicana, Eduardo Santos. Royo va entrar a formar part del recent constituït Servicio Geológico Nacional on va realitzar una labor molt important como geòleg i paleontòleg de camp, como planificador, administrador i como fundador del Museo Geológico Nacional de Colombia, potser la seva obra més important, al costat del primer Mapa Geològic d'aquest país i les seves aportacions a la bioestratigrafia del mateix. Lligat a la Universidad Nacional de Colòmbia i al Instituto Etnográfico de Bogotà, va exercir como catedràtic i se'l considera como un dels pilars en la consolidació de la geologia en l'àmbit acadèmic colombià. Al 1951 es va traslladar a Caracas, on va començar una nova labor, aquesta vegada amb característiques més acadèmiques, sense deixar de costat la seva passió per la bioestratigrafia i la museística



[back]

bottom