català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Els Fons > Fons a Fons


[1275 x 1568]
[descarregar PDF]

Codi de referència: F-JRyG. 1096/ Misc 4

Titol / Descripció: Carpetes no numerades [1949-1951]: Còpia carta de José Royo i Gómez (Bogotà, Serv. Geol. Nal. - Museo) al Dr. Axel A. Olsson (Langhorne, Pa - EE. UU.), amb comentaris sobre el Museu i comentaris paleontològics sobre l'espècie de Trigonia. Royo va tenir contacte i intercanvi amb reconeguts investigadors estrangers, especialment amb aquells que treballaven directament a Colòmbia o amb material i informació recollectada en aquest país. Aquestes relacions li van servir per ubicar-se moderadament en l'àmbit internacional, especialment als Estats Units. A la carta que exposem s'aprecia la influencia que aquestes relacions van exercir en aspectes com adquirir ser admès com "Fellow" de la Paleontological Research Institution, i l'intercanvi científic que es va establir, especialment en l'àrea de la paleontologia. Destacar, com aprofita cada una de les seves missives per comunicar els èxits de la seva principal obra, el Museu Geològic de Colòmbia.

Data del document: 11/03/1950

Nom del productor: Royo y Gómez, José

Historia del productor: (Castellò de la Plana, Espanya 1895 - Caracas, Venezuela 1961) José Royo Gómez va ser un dels principals representants a Llatinoamèrica de la "ciència espanyola" de la primera meitat del segle XX. Doctor en Ciències Naturals de la Universitat Central, la vida professional de Royo a Espanya va estar unida especialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), on va formar part de l'escola de Ignacio Bolívar i d'un dels moments més importants d'aquesta institució interactuant de forma important amb la JAE (de la que va rebre beques d'estudi a l'exterior) i la Real Sociedad de Historia Natural (on va exposar gran part dels seus treballs, realitzar controvèrsies i deixar un legat notable de publicacions). La seva labor a Espanya es va veure parada per la Guerra Civil a principis de 1939. Va ser l'encarregat de traslladar, installar i posar en funcionament els laboratoris del MNCN a València i Barcelona davant la imminent caiguda de Madrid, abans de la seva sortida a França (compartint tal experiència amb altres científics e intellectuals espanyols, como els germans Machado) i el seu exili a Colòmbia i Veneçuela, degut al seu notable activitat política (diputat de les corts per Morella i Castelló) això li comportar dues penes de mort. Al juliol de 1939 Royo va arribar a Bogotà, gràcies al geògraf Pau Vila (resident a Colòmbia) i del, en aquells moment president liberal i afecte a la causa republicana, Eduardo Santos. Royo va entrar a formar part del recent constituït Servicio Geológico Nacional on va realitzar una labor molt important como geòleg i paleontòleg de camp, como planificador, administrador i como fundador del Museo Geológico Nacional de Colombia, potser la seva obra més important, al costat del primer Mapa Geològic d'aquest país i les seves aportacions a la bioestratigrafia del mateix. Lligat a la Universidad Nacional de Colòmbia i al Instituto Etnográfico de Bogotà, va exercir como catedràtic i se'l considera como un dels pilars en la consolidació de la geologia en l'àmbit acadèmic colombià. Al 1951 es va traslladar a Caracas, on va començar una nova labor, aquesta vegada amb característiques més acadèmiques, sense deixar de costat la seva passió per la bioestratigrafia i la museística

Idioma: Castellà

Estat de conservació: Dolent



[tornar]

bottom