català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

Els Fons > Fons a Fons


[928 x 1520]
[descarregar PDF]

Codi de referència: F-JRyG 177/Mans/Carp9

Titol / Descripció: Carpeta 9. Informes (01/06/1942 - 11/05/1944)): Còpia "Paleontología de la Sección del Lebrija, del Departamento de Santander)". H. N. Coryell i Doris Malkin. New York City. 01/10/1935. Traducció espanyola corregida per José Royo i Gómez, 1942. Aquest document correspon a les fotocòpies de la primera i segona pàgina d'aquest document que representa un bon exemple d'altres similars amb els que Royo va fer una extraordinària labor de rescat del coneixement geològic de Colòmbia generat amb anterioritat a la creació del "Servicio Geológico" al 1939. Bona part dels estudis i informes realitzats per investigadors estrangers es publicaven als països d'origen dels mateixos, privant als investigadors residents a Colòmbia d'aquest coneixement. Royo va realitzar transcripcions de manuscrits, traduccions i correccions de traduccions, ressenyes de llibres, revistes i d'altres publicacions, a més a més d'exercir com el primer bibliotecari del "Servicio" i de recopilar bona part de la bibliografia geològica, geogràfica i minera de Colòmbia. Molts dels exemplars de publicacions, transcripcions i traduccions es van trobar al Fons José Royo Gómez del "Museo Geológico del Ingeominas" a Bogotà.

Data del document: 00/00/1942

Nom del productor: Royo y Gómez, José

Historia del productor: (Castellò de la Plana, Espanya 1895 - Caracas, Venezuela 1961) José Royo Gómez va ser un dels principals representants a Llatinoamèrica de la "ciència espanyola" de la primera meitat del segle XX. Doctor en Ciències Naturals de la Universitat Central, la vida professional de Royo a Espanya va estar unida especialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), on va formar part de l'escola de Ignacio Bolívar i d'un dels moments més importants d'aquesta institució interactuant de forma important amb la JAE (de la que va rebre beques d'estudi a l'exterior) i la Real Sociedad de Historia Natural (on va exposar gran part dels seus treballs, realitzar controvèrsies i deixar un legat notable de publicacions). La seva labor a Espanya es va veure parada per la Guerra Civil a principis de 1939. Va ser l'encarregat de traslladar, installar i posar en funcionament els laboratoris del MNCN a València i Barcelona davant la imminent caiguda de Madrid, abans de la seva sortida a França (compartint tal experiència amb altres científics e intellectuals espanyols, como els germans Machado) i el seu exili a Colòmbia i Veneçuela, degut al seu notable activitat política (diputat de les corts per Morella i Castelló) això li comportar dues penes de mort. Al juliol de 1939 Royo va arribar a Bogotà, gràcies al geògraf Pau Vila (resident a Colòmbia) i del, en aquells moment president liberal i afecte a la causa republicana, Eduardo Santos. Royo va entrar a formar part del recent constituït Servicio Geológico Nacional on va realitzar una labor molt important como geòleg i paleontòleg de camp, como planificador, administrador i como fundador del Museo Geológico Nacional de Colombia, potser la seva obra més important, al costat del primer Mapa Geològic d'aquest país i les seves aportacions a la bioestratigrafia del mateix. Lligat a la Universidad Nacional de Colòmbia i al Instituto Etnográfico de Bogotà, va exercir como catedràtic i se'l considera como un dels pilars en la consolidació de la geologia en l'àmbit acadèmic colombià. Al 1951 es va traslladar a Caracas, on va començar una nova labor, aquesta vegada amb característiques més acadèmiques, sense deixar de costat la seva passió per la bioestratigrafia i la museística

Idioma: Castellà

Estat de conservació: Dolent



[tornar]

bottom