català | castellano | english home   sitemap   avís legal   crèdits   contacte  
home home

El SAC > Origen

La idea de crear un Servei d'Arxius de Ciència sorgí cap a la meitat de la dècada de 1990 en el si del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), filial de l'Institut d'Estudis Catalans. La iniciativa estava inspirada en serveis anàlegs que funcionaven, des de feia dècades, en països amb un sistema avançat de ciència i tecnologia, com ara la Gran Bretanya (National Cataloguing Unit for the Archives of Contemporary Scientists) o els Estats Units (Center for History of Physics, American Institute of Physics). Es tractava d'evitar la desaparició d'una part important del patrimoni de la ciència contemporània.

Després d'una sèrie de converses i entrevistes per presentar la idea, i de l'organització, per part de la SCHCT, de la jornada «Un patrimoni en perill: els arxius de ciència» (IEC, 25 de febrer de 2000), l'oportunitat de donar forma al projecte sorgí dins l'Institut d'Estudis Catalans l'estiu de 2001, en convocar un ajut a projectes de recerca que constituïssin «corpus, recopilacions de documents o bases de dades referents als Països Catalans» que fossin «assimilables a projectes que es fan o s'han fet en altres països». El projecte «Creació d'un Servei d'Arxius de Ciència» fou aprovat amb pressupost per a tres anys. El novembre de 2001 es constituí una comissió gestora integrada per Antoni Borfo (aleshores responsable de l'Arxiu General de la UAB i membre de la Secció d'Universitats i Recerca del Consell Internacional d'Arxius), David Jou (catedràtic de Física de la UAB, membre de l'IEC i director del projecte), Víctor Navarro Brotons (catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de València), Antoni Roca-Rosell (professor d'Història de la Ciència de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de la SCHCT) i Xavier Roqué (professor d'Història de la Ciència de la UAB, secretari de la SCHCT i coordinador del projecte).

La intenció d'aquest esforç inicial era reunir informació sobre els arxius de ciència existents; classificar dues col·leccions emblemàtiques que servissin de projecte pilot, i establir relacions amb institucions internacionals actives en aquest àmbit. També es difongueren les activitats del Servei: durant la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, celebrada a Barcelona entre el 14 i el 17 de novembre de 2002, es presentà un primer tríptic dissenyat per Enric Satué, en una sessió dedicada als arxius de ciència; posteriorment el tríptic va ser difós entre els membres de l'Institut i de les societats filials. En el marc d'aquest projecte inicial, el març de 2003, el Servei publicà el seu primer web, ubicat al servidor del CEHIC i administrat per Néstor Herran, becari de doctorat del centre. Aquell mateix any el SAC es presentà internacionalment en societat en el primer Congrés Internacional sobre Arxius de Ciència, celebrat a Edimburg entre el 9 i l'11 d'abril de 2003.

L'any 2004 el projecte optà a una nova convocatòria de l'IEC i n'assolí la continuació per al període 2005-2007 sota la denominació «Servei d'Arxius de Ciència: consolidació i expansió». Un dels objectius explícits del projecte en aquesta segona fase era la signatura d'un conveni que el dotés d'una base institucional àmplia i estable; hi contribuïa la  dotació al 2003, per part de la UAB, d'una plaça estable de tècnic de suport a la recerca.

El pas decisiu en la consolidació del Servei es produí l'any 2007 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat Autònoma de Barcelona, per promoure conjuntament el Servei d'Arxius de Ciència. Aquest conveni, que s'ha anat renovant anualment, ha permès al Servei aprofundir en la recuperació d'arxius científics i estendre les activitats a la divulgació de la cultura científica i el suport a la recerca.

bottom